Els que viuen el catalanisme des del pessimisme i el mal humor
permanents, a mig camí del catastrofisme i la renúncia, tenen
l’oportunitat de donar-se una alegria i de certificar el triomf català
a internet amb dues notícies d’aquest estiu. Un monstre de la
globalització com Google acaba d’incorporar a la seva aplicació de
llibres 35.000 obres digitalitzades de la Biblioteca de Catalunya. El
català ja és la 14a llengua a Google Books, poca broma. I, a més,
l’empresa ha creat un accés en la nostra llengua al seu potent cercador
de textos: Google Llibres. L’altra bona notícia és que el percentatge
global d’ús del català a la xarxa ha crescut fins al 57,58% durant el
juliol. Una tendència a l’alça respecte al mes anterior. Aquestes dades
apareixen en el baròmetre d’ús del català a internet que elabora
periòdicament Webmasters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits
Cívics.
A internet, el país és sobirà, virtualment independent. La matrícula catalana a la xarxa, el domini .cat, és valorada i reconeguda globalment. Amb prop de 40.000 dominis registrats, el .cat
destaca com un dels més actius entre els de la seva categoria. El
català és l’única llengua i la catalana l’única cultura que disposen de
domini propi, amb usuaris que diàriament contribueixen a situar-la
entre les 25 llengües amb major presència a l’esfera global d’internet.
En canvi, la nostra és una llengua que, per nombre de parlants, figura
al voltant de la posició 90 d’idiomes del món. Els catalans, doncs, som
els únics ciutadans d’una nació sense Estat que disposem de marca
pròpia i mantenim una gran activitat a la xarxa. Formem part de l’elit
internauta per una llarga tradició de comunitat associativa, oberta,
militant i innovadora, però també perquè les regles del joc a la xarxa
no s’estableixen a 600 quilòmetres de distància sinó molt més lluny.
Allò que Madrid mai no aprovaria, sí que s’aconsegueix a Califòrnia. És
la grandesa de la conquesta catalana a internet. Podem ser allò que
volem i ningú -els nord-americans no són pas els espanyols- no ens
frenarà. El pas que s’ha fet en només quinze anys és gegantí. Sobirans
a internet. Catalunya serà digital o no serà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Completament d’acord amb el teu raonament Saül però si no fossin tant extremadament cars els dominis .cat segur que n’hi hauria molts més ja que estic convençut que som molts els que tenim webs en català que després d’haver tingut un .cat hi hem renunciat per l’alt cost que representa des de l’altruïsme mantenir-ho (domini, redirecció dns…), i és que davant dels 4.95€ d’un .com… pel mateix
Som catalans i sembla que ho portem a la matrícula això que ens toqui pagar excessivament per tot
…Però tampoc no ens passem. Militar en català és molt més que no pas un .cat. Jo, per exemple, tinc el meu correu en un domini .cat., en canvi, el meu bloc el tinc obert a Blogger.com i ja m’està bé. No crec que per això sigui jo un “mig” català. Encara que reconec que, si algun dia em faig un domini propi, serà sens dubte .cat, de moment estic bé com estic (ni el meu bloc és tan important ni entenc perquè he de pagar més per un .cat que per un .es o un .com (com diu encentadament un altre comentarista).
Salutacions
Tens tota la raó,Saül, la cosa és així de positiva i en molts altres àmbits també ho és.