Rafel Santapau

Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)

17 de març de 2011
Sense categoria
16 comentaris

Endavant sempre (81) Energia nuclear?

Poques coses es poden afegir al que anem sabent del desastre del Japó.
Aquí un comentari al respecte per si algú vol dir alguna cosa.

Dijous 17 de febrer de 2011

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

L’energia nuclear té molts detractors i té també defensors a ultrança,
el gran capital sobretot.

Es cert que una central nuclear contamina menys que una d’aquelles de
carbó, però també és cert que el que deixa una central nuclear, és molt més
perillós i dura molt més que el residu de qualsevol altre tipus de central.

Anant bé, no ha de passar res, si 
fan el cementiri nuclear a Ascó, com si el fan a Zarra o a l’altra punta
de món.

Anant bé, no ha de passar res a cap central nuclear del món.

Quan es fa massa vella, es tanca, en fan una altra al costat i endavant
que fa baixada. 

I si els ecologistes es queixen es poden anar fent moratòries i comèdies
per tal que la producció no baixi ni gota i tots disposem de tota l’energia que
considerem necessària i que dada dia que passa, per cert, és més.  Això anant bé.

Però de vegades passa que hi ha un terratrèmol combinat amb un tsunami i
llavors canvien totes les coses.

Llavors al Japó es poden trobar amb un desastre pitjor que el
d’Hiroshima i és en aquests moments quan algú hauria de fer una reflexió sobre
l’energia nuclear i l’energia en general.

Però no tenim solució. Som rucs i avant.

L’altre dia vaig llegir en un diari de Lleida un titular tan ridícul que
em va fer riure i tot: “El Chernobil japonés, apenas asusta en la zona
nuclear de Lleida”. Mira si són llestos.

Clar, com que a Lleida no podem tenir un tsunami, oi?.

Aquesta és la ignorància que ens destruirà.

Però ànims que la Terra ho pot aguantar tot.

Mentre aguanti, vull dir.

  1. Crec que a la vall del Segre i al indret entre Anya i Montsonis no hi perill. Mes aviat la boira que res mes, o la crescuda del cabal del riu….que de tant en tran acostuma a passar. Ara amb la pressa de Rialp diuen que es quiasi tootalment imposible.  Però ja hi estem acostumats i es que els homes com animals bons, son animals de costums, encara que cada cop menys bones., vui dir les costums. Salut ciutadà.

  2. Es clar que depenem cada dia mes de la energia, i crec que sense la nuclear no hen tindriam prou. La alternativa es la solar i en vehicles el cotxe electric, pero es clar , hi ha massa interessos i de moment no interesa. A lo millor tindria que petar un altra central per que s’hen donguin compte, ja que amb aquesta no se si n’hi haura prou. La realitat es que cada dia esta mes car el combustible i hem van donant  pel cul (amb perdo) lo suficient perque no tingui massa temps de seguir els esdeveniments que passen al mon  i hem preocupi mes de treballar per puguer pagar els impostos i no perdre pistonada. 
    Passa tot molt rapit , del ultim tsunami quasi no s’hen recordaba ningu i de chernovil tampoc, i de aqui 4 dies aixo tambe haura passat. Quina pena.

  3. que algun dia fotrem un pet. No se si serà com un aglà, o un pet de monja, o d’ase o de llop gris, gros, pelat, de prat o d’agulletes. Tant si val. En definitiva serà el producte d’una incontenció.

  4. Bones Rafel!
    Normalment estic molt d’acord amb els teus escrits però avui no tant, suposo que ja es tracta d’això;  de crear debat…..

    Jo era un radical antinuclear quan era més jove, valgui per endavant però amb el temps no ho veig tan clar ja que cal fer una planificació del que volem, quan energia necessitem, quanta en podem estalviar, etc….

    Actualment les fonts d’energia a l’estat espanyol provenen en  més del 50% del petroli, en un 20% gas natural, i de la resta,  l’energia nuclear no arriba ni al 13%. Que mata més, perdoneu que sigui tan bèstia, el CO2 o la radioactivitat? de moment no està clar. Quantes guerres hi hagut pel petroli, Iran, Iraq, etc…i quantes per les nuclears.?

    Fruit de la dependència del petroli i el gas, en aquests moment de crisi economica absuluta, paralisi a les empreses i baix consum dels ciutadans s’està disparant la inflació a l’estat espanyol, mentre a la resta d’Europa baixa, i no m’estranya que pasi ja que el 75% de l’energia prové del petroli o gas natural.

    La solució: qui lo sa. Però quan llegeixo noticies que els ecoligistes de Girona no volen que es facin parcs eolics perque molesten el paisatge ja no sé si riure o plorar. Doncs que pintin els molins de vent de verd….
    Es que si no volem dependre del petroli, no volem l’energia nuclear i no volem els molins de vent, que es el que volem tornar a viure a les coves del Montsec?

    L’energia nuclear no ha de ser l’energia del futur, però sí mentre no s’inverteixi per energies netes i renovables. A més el problema de les centrals nuclears es que es prioritza el benefici i rendiment economic per sobre de la seguretat i la salut de les persones.

    La físiaca i quimica mai va ser el meu fort, no era pas culpa del professor Gros,es que era molt dificil; de totes maneres els que hi entenen diuen que ara l’energia nuclear és fa per fisió i genera radioactivitat, però quan aconsegueixin produir-la a través de la fusió serà una energia neta i sense residuos.

     

  5. Al Japó: 17 centrals nuclears amb 53 reactors nuclears actius. A França:
    59 centrals nuclears. El 78% de la electricitat prové de les nuclears. A
    Estat espanyol: 8 reactors nuclears en 8 centrals nuclears, de les
    quals 3 són a Catalunya (n’hi havia 4 però Vandellòs I va tancar) i 1 al
    País Valencià. Generen el 19% de la electricitat. A tot el món: 442 centrals nuclears actives + 27 en construcció i posada en fucionament de forma imminent…
    Sembla clar que aquesta font d’energia serà difícil d’aturar-la. Si abans no fem un pet tots, una de les formes d’acabar amb les nuclears serà amb l’extinció d’un dels productes estrelles per tal que les plantes nuclears puguin funcionar: l’URANI. Pel que es veu, al món hi ha prop de 5 tonelades d’urani exportables econòmicament (prop del 40% a l’Àfrica, continent que només té 2 nuclears a Sud-Àfirca). Alguns estudis preveuen que aquestes reserves serviran únicament per cobrir aproximadament els propers 50 anys…això és clar si no li troben un substitut a l’URANI…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!