Sense dubte que el que ha succeït a Japó degut al gran terratrèmol i el posterior devastador Tsunami, és un accident nuclear molt greu. De l’escala d’1 a 7 que existeix per classificar els accidents nuclears ( 7 fou Txernòbil), aquest es pot classificar com a 6.
Però per una sèrie de circumstàncies favorables climàtiques, pel disseny dels reactors i sobretot per la valentia i perícia dels operaris de la planta, de l’exèrcit, dels bombers i policia japonesa que hi estan treballant jugant-se la vida literalment, el pitjor dels escenaris que s’estava complint ratlla per ratlla des d’aquest cap de setmana fins avui dijous 17 de març, sembla que per primer cop a fet un punt.
Ho dic perquè avui no ha succeït cap explosió o incendi. Per primer cop, no hem anat a més i sembla que la situació esta més o menys igual que ahir. Amb crisis tan greus com aquestes però que el pas del temps ens es favorable (teòricament per la dispersió de la calor) , a vegades no news is a good news
Però demà divendres 18 de març serà clau per saber si el punt és un punt i seguit o un punt i a part.
Mentre escrivia aquest article, m'arribat el darrer comunicat amb el quadre de monotorització de l’estat dels reactors. Està actualitzat amb les dades que la JAIF (Japan Atom Industrial Forum, INC), que malgrat és un fòrum de la industria atòmica japonesa, les dades que expliquen són a nivell tècnic prou fiables, sobretot si les comparo amb l’evolució que han tingut i també amb altres fonts com la NISA (Nuclear and Industrial Safety Agency) que té accés a les dades de TEPCO, l’empresa elèctrica propietària de la planta.
Aquí teniu el quadre resum : 
Segons un darrer comunicat que acaben d’emetre la Nuclear and Industrial Safety Agency de les darreres noticies del 17 de març les 17:30, confirmen que han aconseguir fer arribar la corrent elèctrica i començar a fer anar les bombes refrigeradores del reactor 2, també han aconseguit posar en marxa un generador diesel d’emergència que supleix aigua freda a les piscines dels reactors 5 i 6.
A premeu continuar, explico el que jo hi veig que pot ser perillós a curt termini
Sense ser un expert amb el tema, pel que he llegit i sé, el perill més gran que hi ha en una planta nuclear és que nucli del reactor nuclear es fusioni, és a dir, que arribi a escalfar-se tant que es transformi en una espècie de magma radioactiu. El urani com a material radioactiu té tendència natural d’emetre neutrons que fa que quan xoquen amb altres neutrons, es fissionin i emetin calor com a conseqüència d’aquesta fissió. Per això si poses suficient urani purificat junt, ells mateixos comencen a reaccionar emeten calor, una calor que ajuda a que hi hagi més emissions de neutrons i per tant més fissions, que a la vegada emeten més calor i així fins arribar a fer el que s’anomena una reacció en cadena.
En una central nuclear, el urani (o plutoni), és col·loca en unes barres revestides per un material específic que els hi doni consistència i protecció contra la corrosió (en el cas d’aquests reactors és una aleació de zirconi) i són col·locades en el reactor en una malla que està composta per un material que frena els neutrons. Aquest material, que pot ser el grafit (Txernòbil) o aigua pesada (Fukushima) o altres materials específics, fa de moderador i permet controlar la reacció nuclear. Amb la malla de material moderador tapant les barres d’urani, frena els neutrons i per tant la reacció. Si es baixa la malla, deixant les barres al descobert, aquestes comencen a reaccionar i provoquen calor. Una calor que escalfa l’aigua que s’evapora i és aquest vapor el que mou una turbina per produir electricitat.
A diferència de Txernòbil, per sort a la planta de Fukushima la reacció es fa dins d’un receptable de parets d’acer de 15 centímetres per mantenir la pressió controlada i impedir la sortida de vapor i material radioactiu. És la primera barrera que impedeixen la sortida de les partícules radioactives, però no l'única. Després d’aquest receptable d’acer hi ha un receptable de formigó que s’anomena de contenció. Actua com a segona barrera, per si a la primera barrera hi ha escapaments de gas o material radioactiu. Per sobre d’aquest mateix receptable o al costat, hi ha unes bases o piscines, plenes d’aigua freda a on es dipositen les barres consumides d’urani. Tot això està sota un edifici , la tercera barrera, que també està protegit per impedir escapaments, encara que no ho està tant com les dues primeres barreres.
Que va succeir després del terratrèmol i tsunami?
Al quedar-se sense corrent elèctrica, primer degut al terratrèmol i després pel tsunami, la malla moderadora de la reacció nuclear va caure cap a baix, deixant les barres d'urani al descobert. També les bombes que subministraven aigua freda per refrigerar el vapor d’aigua que movia les turbines, van quedar aturades. A dins del reactor, les barres d'urani sense moderador, va iniciar poc a poc una reacció en cadena dins dels reactors, augmentant la pressió i la temperatura dins dels receptables fins a provocar una fusió parcial de les barres d’urani. A certa temperatura, el zirconi que està a les barres, reacciona amb el vapor d’aigua emeten hidrogen. Aquest hidrogen, quan es va voler rebaixar la pressió que hi havia dins dels receptables d’acer i de contenció, va provocar les explosions i incendis que en vist aquests dies.
Però un altre problema, que potser no s’ho esperaven, fou les basses o piscines de les barres d’urani gastades o com en el cas del reactor 4, possiblement eren barres noves que estaven esperant que s'acabés el manteniment del reactor, per tornar-les a col·locar.Aquestes piscines han d'estar constantment refrigerades i amb un nivell d’aigua prou elevat per impedir que les barres d’urani quedin al descobert i comencin a reaccionar . Al no poder-ho fer per la manca de corrent elèctrica per bombejar aigua fresca, poc a poc, les barres d'urani van començar a reaccionar i l’aigua a escalfar-se i evaporar-se, iniciant-se una reacció nuclear de poca intensitat fora dels reactors. Com que aquestes piscines estan fora dels receptables d’acer i de formigó, tot el vapor d’aigua i altres gasos radioactius que s’estan produint surten directament a l’atmosfera ja que l’edifici de contenció, la tercera barrera, ha estat destruït per culpa de les explosions i incendis (provocats pel hidrogen que es va generar per la reacció entre el vapor d'aigua i el zirconi).
Que pot succeir els propers dies?
Hi ha dos fronts que s’ha d’actuar i un d’ells, el de les piscines és ara, el que més perill pot ocasionar per la contaminació radioactiva que estan emeten.
1) Primer front: Refrigerar com sigui els reactors per aturar la fusió parcial que s’ha donat als reactors 1, 2 i 3. En aquest sentit, s’emplena d’aigua de mar els receptables d’acer dels reactors (la primera barrera) per mirar d’aturar la reacció en cadena que s’ha iniciat. Aquests receptables estan dissenyats per poder-ho fer i pel que entenc, la connexió a l'aigua de mar, es deu poder fer sense corrent elèctrica. Cal tenir en compte que a partir dels 1.800 graus centígrads el urani es fon com una lava d’un volcà i si s’hi arriba a fondre del tot, el magma radioactiu que es formarà, pot arribar a travessar tot el que toqui igual que la lava volcànica. Només amb molta quantitat d'aigua, igual que succeiex amb la lava es pot arribar aconseguir que es solidifiqui. Però si no és pot, teòricament tenim el que s’anomena com la Síndrome de Xina, una síndrome que es va encunyar amb l’accident de la central nuclear Three Mile Island als Estats Units el 1979. Aquest síndrome venia dir, que el magma radioactiu podria fondre tot el que tingués per sota d’ell, travessant figurativament tota la terra fins sortir a la Xina. Però en el cas d’aquestes plantes japoneses, més aviat s’hauria de dir la Síndrome dels Estats Units.
Però en realitat, el que succeiria si el nucli del reactor s'acabés de fondre del tot, és que podria foradar la base del reactor, travessant el terra de formigó de recinte de contenció, fins arribar a les capes d’aigües freàtiques i escampant tot el material radioactiu per aqüífers subterranis o directament al mar. Però també pot acabar fonent-se el receptable d’acer dels reactors lateralment, posteriorment el mur de formigó de contenció i finalment que surtin els gasos cap a l’atmosfera que es generen per la calor del magma radioactiu.
Si mirem el resum de l’estat dels reactors, podem veure que hi ha problemes per omplir d’aigua de mar els reactors. En el reactor 2, en el informe de fa un dia, deien que ja ho havien aconseguit omplir (Recovering after Dried-up), però avui dijous diuen que no ho està (Higher than half of the Fuel). També és sospitós que en el informe del 15 de març es deia que el mesurador de la pressió del receptable d’acer del reactor (Pressure of the Reactor Pressure Vessel) era fluctuant (Fluctuating) i ara en canvi diuen que es desconegut perquè no té bateria (Unknown (run out of battery)). Moltes altres mesures no estan disponibles i no se sap el que està succeint als reactors 1 i 3.
Per mi, tot això em va sospitar que potser el receptable d’acer del reactor 2 ja no és estanc i perd vapor o aigua. Però si analitzem més les dades d’aquest reactor 2, veiem que sospiten que el receptable de contenció de formigó que envolta el receptable d’acer del reactor, també esta danyat (igual que en el reactor 3). Això, per mi significa que en aquest reactor actualment té molts números que hi hagi una fuga de gasos radioactius, ja que les dues capes primàries de protecció per impedir que surtin gasos radioactius produïts per la fusió parcial del nucli del reactor, sembla que estan danyades. Amb tot, si aconsegueixen refredar-lo, la producció de gasos baixarà i no s’escaparan a l’atmosfera.
El reactor 1 sembla que no està danyat, però té el nivell d’aigua més baix que el reactor 2.
El reactor 3 es dóna el mateix cas que el reactor el 2, sembla que està esquerdat igual que el reactor 2, però amb l’afegit que utilitza una barreja d'urani i plutoni, que el fa més reactiu. També aquest reactor s'està complicant pel problema de les piscines de residus radioactius que explico a continuació.
2) Segon Front: El problema de les piscines o bases de les barres d’urani o plutoni gastades ha resultat més perillós del que es podrien imaginar a priori. Aquestes piscines han d’estar plenes d’aigua freda (a menys de 30 graus) per impedir que s’escalfi les barres i començin a fissionar-se iniciant una reacció en cadena. Malgrat estiguin més o menys gastades, aquestes barres d'urani o plutoni, segueixen emeten neutrons que si no troben l'aigua que els amortigui, es fissionen amb altres atoms d'urani o plutoni, emeten més neutrons i calor. Sense estar refrigerades aquests piscines, l'aigua s'escalfa i s'evapora, deixant les barres al descobert fent que reaccionin més facilment. Al final poden fer bullir l’aigua evaporant una quantitat de vapor radioactiu i també hidrogen, que pot provocar més incendis. Aquestes piscines, segons el disseny d’aquestes plantes, està sobre del receptable de contenció de formigó (segona barrera) que envolta el nucli o bé al costat d’ella. Com es pot veure en la taula resum, tant les piscines del reactor 3 com les del reactor 4 (que estava parat abans del terratrèmol per manteniment) s’estan escalfant-se arribant a superar els 80 graus (al reactor 4) i 60 graus als reactors 5 i 6. Això està creant una gran quantitat de vapor radioactiu que com està fora del receptable de contenció, i a més, l’edifici ha estat derruït per successibles explosions d’hidrogen i els incendis posteriors, fa que vagin directament a l’atmosfera. És possible que les piscines del reactor 4 hagin estat les que han augmentat més la temperatura que al resta, perquè debia tenir les barres noves o que feia poc que les havien possat, ja que estava parat en manteniment durant el terratèmol. Les piscines del reactor 3 també reaccionen més potser perquè deuen tenir barres de plutoni i urani, que les fa més reactives ja que aquest reactor utilitza aquesta combinació de minerals com a combustible.
Per això l’exèrcit japonès i els bombers estan mirant d’enviar-hi aigua ja sigui per helicòpters o per camions als reactors 3 i 4. Però els nivells de radioactivitat que emeten aquests gasos evaporats de les piscines fa sigui molt difícil i posa en perill la vida de les persones que ho estan fent. Aquí teniu el comunicat a on ho expliquen.
Conclusió:
La meva opinió és que el pitjor ja ha passat pel que fa a l’accident nuclear. No crec que els reactors s’escalfin més i s’acabin fonen com un magma radioactiu que acabi perforant del tot els receptables d’acer (primera barrera) i de contenció (segona barrera). Això no vol dir que al reactor 2 i 3, aquestes barreres estiguin danyades i es pugi escapar gasos radioactius. La clau, serà poder subministrar aigua freda fins aconseguir que es refredin del tot i el que s’hagi fos, es solidifiqui. Segons sembla el reactor 1 ja està controlat en aquest sentit.Però el que queda encara obert és impedir el escalfament de les piscines dels reactors, sobretot la del reactor 4, que està arribant al punt d’ebullició (84 graus). La quantitat de gasos i vapor radioactius que estan emeten aquestes piscines impedeixen que manualment es pugi tornar a posar en marxa els generadors elèctrics, si no estan danyats.
Per sort, els vents bufen cap a mar i la radioactivitat es dispersa per l’oceà Pacific. Si el vent bufés cap l'oest, sigui sud o nord, les repercussions a la salut humana serien molt greus. Però de moment podem estar contents que si no canvia el vent, el nombre de morts de càncer directament relacionades per la radiació emesa per aquest greu accident, serà menor que els morts que moren cada mes a Catalunya per culpa del tabac. Però les repercussions econòmiques i ecològiques per a tot el món, podran arribar a ser superiors a les que ha provocat el terratrèmol i el posterior devastador tsunami. Però això serà tema d’un altre dia.
Que pot succeir els propers dies?
És un dels accidents nuclear més greus, esperem que hi hagi sort.
A partir d'ara les condicions de seguretat de les centrals nuclears
caldrien duplicar-se i quadruplicar-se amb contencions, mesures
d'autoprovisió d'energia, situació en zones altes i allunyades de la
costa, mesures i més mesures per tal d'evitar accidents inimaginables.
Les mesures de seguretat i reacció actuals han quedat curtes, ja mai més
res serà igual. Suposo que les centrals japoneses complien totes les
condicions de seguretat, però han resultat ser insuficients del tot.
En certa manera admiro la manera d'operar dels alemanys, el país on tu
treballes. La Merkel ha decidit reaccionar amb urgència i contundència,
almenys de moment.
L'energia nuclear, avui, encara és massa perillosa. Jo no sóc partidari
d'aquesta energia. Altra cosa seria potser la central d'hidògen -fisió,
es diu?- que estant investigant a França.
No em refio massa de les polítiques d'empresa de les productores
d'electricitat, cerc que els interessos monetaris o de beneficis passen
davant de moltes coses. Això que he escrit deu ser un disbarat?
No es dona tota la informació des de les centrals i la premsa ja mira de
fer costat a l'energia nuclear amb mil excuses de pretesos drets
adquirits a la comoditat d'accionar un interruptor.
Naturalment que els drets són adquirits perquè han costat molt esforç i
vides per assolir-los, però això no és excusa per defensar la
conveniència de l'energia nuclear.
Disculpa el garbuix de pensaments i sentiments.
Com tu, en lluita per la nostra Independència,
Salvador Molins (Berguedans per la Independència de Catalunya)
Cal tenir clar, que les empreses que tenen centrals nuclears són les primeres interessades que no hi hagi cap accident. Ho són perquè a part de les perdudes economiques que genera l'accident per si mateix, de les possibles perdudes en vides humanes, de les indemitzacions que haurian de pagar com a consequência de la contaminació generada, hi ha un punt que les espanta molt: L'augment de a sensabilització antinuclear a la societat que acabi fent que es tanquin les nuclears.
Sense nuclears no hi ha empresa i per tant, ells són els primers interessats que no hi hagin accidents.
Però compte!. Si la pressió dels moviments anti nuclears desapareix i la societat es torna insensible a aquest tema, les empreses nuclears, poden caure en el parany de relaxar-se o pitjor, pensar que podran gestionar i sortir sense gaire problemes si tenen algun problema o incident nuclear.
Per això, jo penso que és impresindible que hi hagi un fort i seriós moviment antinuclear. Però no un moviment populista, sinó un moviment ple d'experts que discuteixin i mirint de rebatre els arguments que els experts de les empreses nuclears argumeixen per justificar la instalació de noves centrals nuclears.
Hem tenir tenir present que hi ha més de 420 centrals nuclears en funcionament i si es continua com estava previts abans de l'accident de Japó, en 20 anys, entre les que no es tanquen i les noves que s'estan fent, arribarem a les 500!!
Malgrat que ara, s'aconseguís aturar totes les noves. Cosa del tot impossioble, encara tindriem més de 400 en funcionament!! Moltes d'elles amb tecnologia antiga (més de 40 anys) i sense la seguritat passiva com les de Japó i Txernòbil. Que s'ha de fer amb elles? S'han de tancar sense demora? Això pot ser més de 200 centrals. Les energies renobables actuals poden suplir l'electricitat d'aquestes 200 plantes aturades (ja no parlo de les 400)? Podrà funcionar els trens, les fabriques, els electrodomestics, les xarxes de comunicació, la calefacció, els aires acondicionats de molts llocs del món, sense aquesta electricitat? Haurem de tornar a usar el carbó i el petroli, com fa 40 anys enrere malgrat l'emissió de CO2? Amb el petroli esgotant-se, amb més demanda, més car.
Hi ha moltes variables a estudiar i no és un tema que es pugi solucionar amb solucions fàcils.
El moviment antinuclear i sobretot els ecologistes hauria de trobar la manera de liderar aquest estudi per poder trobar alternatives vàlides per aconseguir al final un món que sense perdre el benestar i la prosperitat, sigui més segur i sense riscs de contaminació radioactiva.
No em val, solucions demagogiques. I com que m'agrada possar un exemple, per mi una solució demagógica seria de l'estil com la que dóna la religió catolica per lluitar contra el Sida: Folleu sense condons peró només amb una sola persona, la que us heu cassat.
A vegades quan veig segons quins ecologistes antinuclears que diuen certes coses, penso que són com els bisbes catolics quan parlen del Sida i dels condons.
Com més tardem enfrontar al debat nuclear amb seriositat i amb arguments, més dificil i pitjor serà la solució, si és que hi ha alguna.
Tampoc s'ha parlat de la contaminació dels gasos emesos en les plantes quimiques afectades i de la refinaria. Segur que són molt contaminants i provoquen també càncer.
El problema de l'energia nuclear són principalment el nuvol radioactiu que poden emetre després d'un accident greu com aquest i els residuos que genera. Els residuos radioactius han d'estar en un lloc segur i confinats perquè no afectin a l'entor natural. Això té uns costs enormes i uns riscs dificilment assumibles.
L'energia nuclear actual és de fissió i la que tu anomenes d'hidrogen és la de fussió. La diferència entre una i l'altre, és que una la de fissió es desintegra els atoms, mentre que la de fussió s'ajunten.
La de fissió és fa apartir d'atoms grans que com més grans són, més tendència tenen de perdre neutrons, és el cas de l'urani i del plutoni. En canvi la de fussió, es fa a partir de l'unió de dos atoms molt petits. En aquest cas, és fa amb l'atom més petit que hi ha, que és l'Hidrogen.
L'energia que s'aconsegueix amb la fussió és molt més gran que amb la de fissió. Però és tant gran, que de moment no és pot controlar i acaba generant una reacció en cadena explosiva: La bomba H o la bomba nuclear d'hidrogen.
Peró te l'avantatge que els residuos que genera són més estables i per tant menys radioactius al cap de poc temps. De fet la unió de dos atoms d'hidrogen dóna un atom de Heli. Un gas noble que no reacciona practicament amb res. Però compte que l'Heli és un gas hivernacle.
Si comparem una energia i l'altre, jo diria que amb la de fissió tenim més facilment controlable la reacció i per tant és més segura que la de fusió. Però aquesta darrera, té molt menys residuos radioactius.
a) Perquè van viure de prop i van rebre les conseqüències de l'accident de Txernòbil
b) Perquè hi ha eleccions properes als landers i la Merkel va ser molt criticada quan fa sis mesos va decidir en contra l'opinió pública d'allargar la vida de les centrals nuclears actuals.
Ara la Merkel, sap que si no reaccionava ràpidament amb mesures populars, perdria segur la majoria de les eleccions i això acabaria fent perdre la majoria al Parlament Federal.
Però alguns companys de feina, diuen que ha perdut credibilitat perquè fa sis messos assegurava que les centrals alemanyes eren segures i ara en canvi diu que no i que les vol tancar (encara que sigui per 3 mesos, just que passi les eleccions). Però també perquè va decidir no continuar subvencionant les energies renovables quan va decidir allargar la vida de les nuclears i per tant s'ha perdut i aturat molts projectes que tal com apunta després d'aquest accident a Japó, eren importants per aconseguir noves fons d'energia.
Ja veurem que passarà, però no t'estranyi que la Merkel sigui una de les victimes col·laterals de l'accident nuclear de Japó
Segons diuen, les noves centrals nuclears, tenen seguretat passiva, és a dir, si falla l'electricitat, automaticament s'aturen i per gravetat o per la mateixa calor residual, les barrers moderadores de la reacció actuen esmorteint la fissió de neutrons.
Però el problema, és que al món, jo diria que més de la meitat (unes 220 centrals) no tenen aquesta seguretat passiva.És un greu problema
Salvador Molins des de Berga.