Saül Gordillo www.saul.cat

El programa polític de referència de la televisió pública catalana, l’humorístic Polònia [bloc i YouTube], entra en campanya electoral amb la incorporació dels personatges que imiten els candidats per Barcelona en els comicis del 9-M. Carme Chacón [web] fa setmanes que hi és, així com Josep Antoni Duran Lleida [bloc]. Recentment, però, s’hi han afegit Joan Ridao [bloc], Dolors Nadal i Joan Herrera [web i bloc]. El ventall és complet, i els assessors de campanya descansen en pau —aquells que tenen candidats amb escassa popularitat— o pateixen de mala manera —els que tenen caps de cartell força coneguts. A Catalunya, la política mediatitzada no s’entén sense el programa de Toni Soler i el seu equip. Primer va ser a RAC1. Ara és, amb molta més càrrega i influència, a TV3.

La força de la televisió i l’encert d’unes imitacions que humanitzen els polítics i relativitzen la política han estat una combinació exitosa d’audiència entre un públic que sap interpretar aquest humor i assumeix aquella dita segons la qual "la realitat sempre supera la ficció". D’uns anys ençà, pràcticament coincidint amb el postpujolisme, la política catalana ha proporcionat notícies que sorprenien els propis guionistes de Minoria absoluta i Polònia. La realitat sovint anava per davant de la seva imaginació, i en aquest context el gran públic simplement havia de relaxar-se al sofà els dijous a la nit per passar comptes amb els seus polítics. Els internautes, a més, ho han pogut fer amb la comoditat d’Internet durant la resta de la setmana en petites dosis al YouTube. Aquestes setmanes deuen ser més difícils per als responsables polonesos. El nerviosisme dels candidats i dels partits impera a mesura que s’apropa la cita amb les urnes. Però sense Polònia i sense la cibercampanya, tot plegat seria més avorrit.