Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
“El fotoperiodisme és mort”, sentencia Jean-François Leroy, director
del festival Visa pour l’Image de Perpinyà. No deixa de ser
contradictori que mentre la tecnologia permet disposar de més
testimonis gràfics en el món globalitzat d’internet, el fotoperiodisme
es declari en crisi. Aquests dies són unes fotografies les que canvien
la percepció mediàtica de la Barcelona cívica. Venim d’un estiu
tranquil, amb unes festes majors de Gràcia i Sants força tranquil·les,
i de sobte redescobrim -ai las!- que al Raval hi ha prostitució. Fotos
de fel·lacions i penetracions a peu dret al mateix carrer regiren la
imatge d’una gran ciutat europea. Ja no són les xancletes dels turistes
descamisats. La cosa va més enllà. És la prostitució exercida per
esclaves nigerianes, víctimes de les màfies internacionals.
Ja no són putes de cantonada respectuoses amb el seu entorn, ni els
carteristes de tota la vida que descriu el periodista Domènec de
Bellmunt (pseudònim de Domènec Pallerola) al llibre La Barcelona pecadora,
sinó putes agressives que empaiten autòctons a la sortida del Liceu i
turistes pertot. Alguna cosa es trenca en el paisatge que dibuixa Juan
Goytisolo d’un Barri Xino descobert per l’escriptor francès Jean Genet
com a espai de llibertat, oasi transgressor en la dictadura. El mateix
dia que Goytisolo presenta el llibre Genet en el Raval, la premsa difon les fotos de les putes fent la feina ràpida a la Boqueria.
La prostitució és una activitat no regulable per l’administració
local, però és l’Ajuntament qui s’endú les clatellades perquè els
píxels impresos posen en qüestió una normativa de convivència admirada
fins ara fora de Barcelona. És curiós que el fotoperiodisme estigui en
crisi segons Leroy, a qui no li falta raó, però que el fotoperiodisme
marqui la rentrée municipal. De l’estiu tranquil a la rentrée
catastròfica. Però el fons de la qüestió és per què l’Estat es mostra
tant ineficient. De les 600 detingudes durant aquest any, només n’ha
extraditat un 1%. El 99% restant tornen a exercir una prostitució de fast food que transforma un Raval que ja no és el que era per culpa de la globalització de misèries i esclavatges.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No comprenc la sorpresa dels barcelonins. Tots sabem on treballen les putes, i el que fan cada dia. Els barcelonins s’avergonyeixen de la seua realitat, i s’exalten per una situació que s’ha repetit cada dia i continuarà demà mateix.
Però no és precisament una notícia d’actualitat, ni una situació pròpia només de Barcelona. Totes les ciutats tenen els seus llocs on les putes hi treballen. Les autoritats que han volgut posar-hi remei només han arribat a traslladar-les a un lloc mes aïllat, menys visible pels votants.
Els que es queixen que n’expulsen poquetes són els mateixos que caminaven al costat de les pancartes Papers per a tothom, oi?
La solució a tot plegat és tan senzilla que no s’entén que no s’hagi pres encara: legalitzar la prostitució. Que parlin amb els holandesos per saber com fer-ho.