Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Títol: TV3 a traïció
Autor: Víctor Alexandre (Barcelona, 1950) Premi Recull de Periodisme 1996, Premi Nacional Lluís Companys 2005 i Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès 2006, ha publicat Jo no sóc espanyol (1999). Despullant Espanya (2001), Despullats (2003), amb Joel Joan, Senyor President (2003) -definit per La Semaine du Roussillon com “El millor assaig mai no escrit sobre la realitat catalana i sobre el respecte universal a totes les diferències”-, el llibre col·lectiu L’autoestima dels catalans (2003), El cas Carod, 50 dies de linxament polític d’una nació (2004), El somriure de Burt Lancaster (2005) -deu històries curtes sobre la importància de l’atzar en la vida de les persones- i La paraula contra el mur, la independència no és un privilegi (2006). Actualment col·labora en el diari basc Berria. Pel conjunt de la seva obra, amb una ascendència extraordinària en les noves generacions, Víctor Alexandre ha esdevingut l’autor de referència de l’independentisme català.
Editorial: Proa
Apunt: “La involució experimentada per TV3 d?un temps ençà ha estat espectacular. En donen fe les nombroses queixes que dia a dia apareixen als diaris denunciant la seva progressiva descatalanització i l?abandonament de la idea per la qual va ser creada: disposar d?una televisió pública que reflecteixi els valors que ens configuren com a poble, dotar la llengua catalana d?un espai que garanteixi la seva presència en un àmbit dominat abassegadorament per l?espanyola i crear consciència de pertinença a una comunitat nacional diferenciada. Aquests principis, els mateixos que els de totes les televisions públiques d?arreu del món, han desaparegut. Aquella emissora que el 10 de setembre de 1983 vam veure néixer amb llàgrimes als ulls ja no existeix. El plantejament catalanocèntric inicial ha estat substituït per la seva antítesi, quan és precisament contra ella que TV3 ens havia de protegir. La llengua catalana ha cedit bona part del seu lloc a l?espanyola, que penetra subtilment a través de programes d?aparença inofensiva, i la consciència de pertinença a la nació catalana per part de l?emissora s?ha transmutat en un prepotent sentiment d?espanyolitat. Aquest llibre, diguem-ho clar, pretén despullar el missatge subliminar que TV3 amaga darrere de noms, paraules, frases, enunciats, conceptes i definicions d?aparença merament informativa i que abasta tots els telenotícies i també diversos programes.”
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
TV3 és una televisió de segona divisió. El nivell de la llengua és d’allò més irregular. L’altre dia vaig sentir una corresponsal que deia "càstigs a la feina" en comptes de "repressàlies" i "fallo" en comptes de "fallada". Els relatius i la no caiguda de preposicions ja són un clàssic. La veritat és que cada vegada la miro menys perquè sento pena i ràbia i em poso a escridassar el televisor quan els sento barbollar. Jo em pregunto si un periodista ha de parlar com el xurrer que no ha anat a cap escola catalana…
Aquest llibre, a més de denunciar la sibil·lina (també de vegades descarada) espanyolització de TV3 a mans dels socialistes, hauria d’esdevenir un referent per al món comunicacional català. Massa sovint ens trobem amb mitjans acomplexats, i tot es basa en el fet en que "una nació no pot ser mai la perifèria d’una altra nació".
El llibre és brutal i les seves 304 pàgines són demolidores. A la
deliciosa ironia d’en Víctor Alexandre hi ha sumat minutatges i la
investigació per ell mateix de totes les dades que TV3 va oblidar cercar, per tal de sumergir-nos sempre en referents espanyols.
El què no diu aquest senyor tan d’esquerres i tan hipòcrita, és que tot això passa des que es va decidir que un sociata manés a TV3, gràcies a la indiferència del seu partidet.