Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

23 d'abril de 2008
0 comentaris

Llibre rebut: “La presó de Ventas”

Títol: La presó de Ventas. Records d’una empresonada (1939-1942)

Autora: Mercè Núñez (Barcelona, 1911–Vigo, 1986) és filla d’una catalana i
d’un joier gallec. S’afilià a les Joventuts Socialistes i,
més tard, al PSUC. La Guerra Civil va fer que prengués partit de manera
activa en pro de les seves idees, i va
passar a encarregar-se de l’organització del Partit Comunista de la
Corunya. Més endavant, va haver de patir
les presons de Franco, d’on va poder sortir gràcies a un error.
Aleshores va enrolar-se a la Resistència Francesa,
la qual cosa la va portar a patir les tortures dels camps nazis, d’on
va aconseguir sortir amb vida; però encara
hauria d’esperar uns quants anys a França abans de tornar a Catalunya,
perquè semblava que la dictadura que
dominava l’Estat espanyol era indestructible. Aquests entrebancs, però,
mai no van aconseguir fer-li abandonar
la seva ideologia, al contrari, es mantingué ferma en els seus ideals
fins al final. Afincada a Galícia, no va perdre
mai el contacte amb Catalunya.

Edita: Cossetània

Apunt: “A La presó de Ventas Mercè Núñez Targa ens explica el periple
des que les tropes franquistes la fan presonera, el 10 de
novembre de 1939, fins que gràcies a un cop de sort aconsegueix
alliberar-se dels barrots de les presons franquistes, el
21 de gener de 1942. Amb el seu relat vol donar testimoni de
totes aquelles dones amb qui va entrar en contacte i de totes
aquelles tragèdies que amagaven; ens vol mostrar la història
silenciada dels perdedors de la Guerra Civil que es van quedar
dins de l’Estat espanyol i el dur camí que van haver d’emprendre
o el que ja no van poder ni tan sols gairebé començar; però no la dels perdedors en general sinó la d’un grup
més concret dins d’aquest, la del grup més a l’ombra, més oblidat, la de les dones, unes dones que sense passar
a la Història, escrita amb majúscules, van ser unes autèntiques lluitadores i es van mantenir fermes fi ns al fi nal,
o com a mínim, fins al seu final.”

[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!