Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Títol: "Converses amb Xavier Sala i Martín"
Autors: Jordi Graupera (Barcelona, 1981) és periodista [web]. Llicenciat en filosofia per la Universitat Ramon Llull, ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació des de 1999: El Mundo, Catalunya Ràdio, Ràdio 4, Cadena Ser, Rac-1, Com Ràdio i diverses revistes i butlletins digitals. Actualment és columnista del diari Avui i d’El Singular Digital.
Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 1963) és economista [web, articles i wiki]. És Doctor per la Universitat de Harvard, catedràtic a la Universitat de Columbia i professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra. La seva recerca se centra en els camps del creixement econòmic, la distribució mundial de la renda, l’economia de la salut, la seguretat social, la teoria monetària, les finances internacionals, la pobresa, les desigualtats socials, i la pobresa i el desenvolupament econòmic, especialment a l’Àfrica. Autor, entre d’altres, dels llibres Economic Growth (1995), juntament amb Robert J. Barro, Apuntes de Crecimiento Económico (1994) i Economia liberal per a no economistes i no liberals (2001). Fundador i President de les fundacions Umbele. Un futur per Àfrica, dedicada a la promoció de l’educació a l’Àfrica i Empresaris Sense Fronteres–CEOs Without Borders, dedicada a la promoció del desenvolupament empresarial als països pobres. Assessora el programa de competitivitat del World Economic Forum de Davos i edita el Global Competitiveness Report. És President de la Comissió econòmica del FC Barcelona i col·labora a La Vanguardia i a Catalunya Ràdio.
Edita: Edicions Dau [catàleg]
Apunt: "El llibre recull una sèrie d’entrevistes a Xavier Sala i Martín, fetes al llarg de mig any pel periodista Jordi Graupera, a cavall de Barcelona i Nova York. Converses en profunditat i a la vegada a l’abast de tots els lectors, que mostren qui és i com pensa aquest economista sobre una gran quantitat de temes: del Barça fins a la Universitat de Harvard, de la lluita pel futur de l’Àfrica al present de Catalunya, tan pel que fa al país com a la política del país. També hi trobareu les seva visió dels aspectes més punyents de la societat americana, l’enfrontament amb el Banc Mundial sobre la reducció de la pobresa o el poder de l’Estat en les nostres societats. Pagesos, xinesos, marxistes, liberals, jugadors i directius de futbol, polítics, mitjans de comunicació, dictadors africans, economistes, jubilats, funcionaris, joves, empresaris, missioners o condemnats a mort, res ni ningú escapa de l’anàlisi, la crítica o la defensa, en un debat cara a cara sobre el món on vivim. Lúcid, a voltes sarcàstic i contundent, però sempre opinant sense embuts, Xavier Sala i Martín convida al lector a reflexionar amb valentia…"
[Sala i Martín: "No només sóc independentista"]
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si us interessa, jo en vaig parlar fa unes setmanes al meu bloc.
http://lidiapeleja.blogspot.com/2007/11/avui-va-dentrevistes.html
Salut!
Sóc pagès del Maresme, i no rebo subvencions. Sóc un cas excepcional? No. Aquí a la comarca no rebem cap subvenció per produir horta , planta ornamental, flor o maduixa i d’igual manera la majoria de sectors que integren el sector agrícola català. Jo també estic en contra de la Política Agrària Europea i de que quatre nobles espanyols rebin la major part de les ajudes destinades a “Espanya”. Per això a Sala-Martín li falta del que més presumeix, rigor i exactitud, perquè quan parla de que el 30 % del pressupost de la UE va a l’1% de la població podria concretar i dir que el 90 % del ajuts agrícoles europeus va al 10 % del pagesos que sovint són els que menys ho necessiten. Això li ajudaria a entendre perquè en vint anys s’han reduït a la meitat els pagesos catalans tot i aquestes fantàstiques subvencions que segons el gran economista rebem. Es injust quan expliques a què et dediques i et recorden l’esforç econòmic que suposa a la UE mantenir els pagesos, idea a la que aquest llibre contribueix de ple. Finalment li recomanaria que quan vingui per la comarca fes una volta pels camps de conreu, però que no esperi trobar-hi gaires pagesos i menys subvencionats. A Ohaio no ho sé.