Saül Gordillo www.saul.cat

Títol: Adéu, Boadella. Crònica d’una decepció

Autora: Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943), doctora en filologia romànica, ha
exercit l’ensenyament (Universitat Pompeu Fabra) i el periodisme (va
ser directora del setmanari Canigó i des del 1999 col·labora amb una
columna diària anomenada “De fil de vint” a l’Avui, d’on s’han
seleccionat els articles que componen aquest volum). La seva producció literària ha estat reconeguda amb diversos premis, com el Premi Víctor Català 1978 per És quan miro que hi veig clar; el Premi de la Crítica del País Valencià 1986 per Ídols; el Premi Crítica Serra d’Or 1993 per Històries perverses; el Premi Sant Jordi 1993 per La salvatge; el Premi València de Literatura 1995 per La innocent; i el Premi Andròmina de Narrativa 2001 per Hum… Rita! L’home que ensumava dones. Altres obres remarcables que l’han convertida en una de les autores més llegides en llengua catalana són Júlia, El mossèn, El professor de música, El gust amarg de la cervesa, T’imagines la vida sense ell? i L’home que volava en el trapezi. També és autora dels assaigs Estimats homes i Carta al meu nét. Sobre el nacionalisme.

Edita: Mina

Apunt: "Albert Boadella, un dels ídols del teatre català, ens diu adéu en
un llibre titulat "Adiós Cataluña". Diu que se’n va perquè detesta el
nacionalisme català, i aquest, com un virus maligne, s’ha propagat a
tota la societat catalana. En aquesta carta oberta a
l’actor-autor-director teatral, Isabel-Clara Simó li diu el que tanta
gent pensa: que Boadella ha perdut el favor del públic català, i que
això és tot. És a dir, que la conspiració és inventada. Els qui hem
aplaudit Boadella mai no ens hem conxorxat contra ell.De fet, quan
Boadella s’ha burlat dels símbols catalans, hem rigut amb ell. De fet,
Boadella ha volgut que l’esperit dels anys vuitanta continués viu, però
aquell esperit ja no existeix. De fet, Boadella ha muntat un nombre
excessiu d’espectacles i, inevitablement, s’ha repetit. De fet, la seva
comicitat s’ha esfumat en passar de caricaturista a bel·ligerant. De
fet, les seves obres s’han anat banalitzant. De fet, ha demostrat com
era de superficial la crítica que ell creia demolidora contra els
catalans. De mica en mica, el públic -el respectable públic- ha deixat
de riure. Les conspiracions són fruit de la imaginació d’un home d’un
talent enorme que no pot veure el seu teatre buit."

[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!