Però el motiu de l’apunt no era aquest, que resulta obvi i molt compartit, sinó la voluntat de fer una petita reflexió, perquè aquí les reflexions ja són petites i para de comptar. La qüestió és que això dels blocs electorals (amb la tabarra dels periodistes dels mitjans públics a cada informatiu) no té cap sentit i cal abolir-ho d’una punyetera vegada. És una anomalia en el context europeu, un reducte de la transició, com tants d’altres, per altra part. Però la segona aportació que volia fer, pobre de mi, és que aquest dissabte he flipat força cada cop que refrescava el Facebook o el Twitter des del telèfon (o terminal mòbil, com vulgueu), perquè tots els polítics i militants que hi deien alguna cosa ho feien per vulnerar impunement això que sempre s’havia considerat l’infranquejable territori de la jornada de reflexió. Amb la web 2.0, les eines participatives i tota la pesca, ens hem carregat la jornada de reflexió, que era com un territori temporal de respecte, de no intromissió. Això se n’ha anat en orris, i aquest dissabte prou bé que ho he pogut comprovar.
En l’era digital, amb Internet que va com una moto i tot Déu que hi diu la seva, les lleis electorals espanyoles esdevenen anacròniques de totes totes. No tenen cap sentit, i més val que ens hi acostumem a que els polítics, militants i simpatitzants ens emprenyin fins mig segon abans d’emetre el nostre vot. Ho fan cada cop que refresco les xarxes socials a les quals hi sóc, ja sigui des del mòbil o l’ordinador. Els únics que mantenen, i amb prou feines, aquest respecte per la “reflexió” són els mitjans tradicionals de ràdio i televisió. Amb Internet, les lleis electorals que acumulen teranyines i emeten pudor de naftalina i la vella manera de fer campanya (que no bella amb be alta) han quedat caducades.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En aquest sentit que dius l’actitud de Joan Puig ha estat penosa. Estic fart dels seus pseudònims fotent maranya per tot arreu i criticant els altres partits. Mira, jo anava a votar Esquerra, però votaré II.
Si no vas a votar més a favor que en contra d’una mena de moció de censura contra el govern de Zapatero i la continuïtat de les seves polítiques generals i europees pots semblar un votant extraterrestre en fora de joc.
Semblen unes mesas electorales amb una forta campanya feta i pensada per anar a votar els espanyols i en clau d’Estat espanyol on les catalans és senten encara molt més estranya alhora la seva participació.
Si per un espanyol no anar a votar pot semblar un acte de castig de l’actual situació política, per un català el normal no vaja per què li semblen unes eleccions en clau espanyola i molt allunyades i alienes als seus interessos o qualsevol espectativa.
Sembla que si un espanyol no va ha votar és per què la desconfiança
amb els politics espanyols davant l’actual situació.
Mentre que si un català no va ha votar sembla que és per què la majòria de mitjans ha donat la sensació que aquestes eleccions són en clau espanyola i d’interessos d’Estat espanyol i semblen totalment alienes i que no vagen gaire bé amb la participació dels catalans.
La vulnera tant com els cartells electorals clavats just a l’entrada dels col·legis i que mai retiren abans de les votacions. De fet a més de vulnerar aquest període de reflexió, són un atemptat al paisatge urbà i un element de pol·lució inqüestionable.
La veritat és que abans de la web 2.0 ja hi havia maneres de saltar-se les normes quant a propaganda electoral fora de temporada. En precampanya tots ens demanen el vot sense dir-ho explícitament. Una paraula omesa permet dir el mateix que posant-la. Els cartells electorals romanen als carrers durant la jornada de reflexió. I des de que els partits tenen presència a Internet que els seus llocs web no canvien en jornada de reflexió. Ahir també podíem veure alguns actes institucionals que inequívocament tenien el seu respectiu color polític.
Penso igualment que cal eliminar la jornada de reflexió.
En el cas català, anar a votar és doblement important, per a parar els peus a l’objectiu d’ensorrament econòmic, social i cultural de Catalunya que practiquen PP i PSOE. Per tant, ni que sigui tapant-se el nas i tancant els ulls, cal votar. A més, en aquestes europees es presenten molts bons candidats que segur faran una gran feina en la defensa dels nostres interessos. No deixem arrossegar-nos pel bipartidisme que volen provocar PP i PSOE.