La campanya serà dramàtica per als partits catalans. El bipartidisme arracona les opcions del catalanisme entès com a forces d’obediència estrictament catalanes, no vinculades a cap projecte estatal. En la mesura que els debats televisius serveixin per fomentar la participació en funció de la pugna
Zapatero–
Rajoy, l’espai mediàtic dels candidats que representen partits circumscrits només al Principat serà reduït, gairebé marginal. Fins i tot els mitjans editats i emesos des de Catalunya cauen en aquest parany. Columnes de breus, cues de paquets de cròniques i altres escorrialles conviden als mals presagis. Si el sistema mediàtic català no defensa el panorama plural de partits del país, qui l’ha de defensar? Aquesta pregunta, aquesta preocupació, és compartida aquests dies d’arrencada de campanya per CiU i ERC. El vídeo de dalt, del
vídeobloc d’
Artur Mas, expressa aquesta agònica crida al vot útil en clau estrictament catalanista. El contrapunt de Convergència a una campanya que està en mans d’Unió —jo no l’acabo d’entendre, la campanya— pretén arrossegar el discurs cap a posicions més sobiranistes. Però l’intent topa amb una Esquerra de
Joan Ridao que recupera la proposta independentista desacomplexadament. I ja hi som al cap del carrer: el graudalisme pactista de
Josep Antoni Duran Lleida [
bloc] enfront del sobiranisme rupturista en clau espanyola que planteja Ridao [
bloc]. CiU defuig el bipartidisme i albira la fórmula de la tercera via, mentre ERC va més enllà: vol acabar amb un marc en què aquest bipartidisme serà sempre estructural a l’Estat. En aquestes coordenades es mouen les disputes pel vot catalanista. Sense més "ismes" a consideració.
Arriba un punt que ja ens coneixem tots. Realment no entenc com encara el senyor Ridao té la vergonya de desAcomplexar-se i proposar el rupturisme amb Espanya si ells postulant contràriament al seu discurs històric ens l’han ficat a dintre la Generalitat i a les mans dels espanyols del PSOE.
Malgrat tot els catalans hem de votat INDEPENDENCIA, sinò, el bipartidisme ens
perdra el respecte. Som-hi catalans¡¡¡¡¡
Tens raó, Saül. Aquest bipartidisme ha ben sepultat les opcions dels partits catalans. Ara bé, ells cada vegada fan més punts perquè això sigui així. I si no, de què anava el Ridao (l’independentista) en la sessió de l’altre dia de contrl del president al Parlament català, demanant explicacions a l’opicsició sobre el seu capteniment a les eleccions espanyoles?
que potser no sabia on era, aquest senyor? Si ERC vol caminar cap a la independència ha de cercar la complicitat de CiU per fer un tros de camí. Segurament que amb ells no podrem arribar al cap del carrer, però ens hi podem acostar una mica. Ara, amb els socis que s’han buscat només podem fer el camí delscrancs, el camí cap a la desnnacionalització de Catalunya. I en aquests sis anys que ERC és al Govern de la Generalitat, s’ha fet molt de camí, cap a l’ecspanyolització del país. No, el senyor Ridao no és ningú per donar lliçons ni d’independentisme, ni de catalanisme. I u`¡e ens queda? El senyor Duran? Quina pena!! Potser ens cal recordar les paraules del nostre rei En JAume: Vergonya, senyors, vergonya!!
Pep
Vergonya, senyors, vergonya!!!
Però també paciència, que s’acosta en Carretero!!!
UuuuuuuuuuuuuuuHHHHH
A aquestes alçades ja no ens creiem ni a CIU ni a ERC. L’ única opció realment sobiranista és el PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ ( rc ) i el seu lema ADÉU ESPANYA
hahahah, em pixo de riure. Ridao és un sociata, i no pot amagar el seu ODI profund a Convergència. El seu independentisme s’acabarà el dia de reflexió, i la mateixa nit electoral es convertirà en socialisme.
Caldria que esquerra deixés ben clar que no pensa pactar mai amb Convergència, i que és una submarca del PSOE.