Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Feia dies que sabia que Josep Antoni Duran Lleida [bloc] no es trobava bé de salut, però aquest dimecres s’ha sabut que l’han hagut d’intervenir d’un "nòdul pulmonar solitari". L’operació ha estat un èxit, i el líder socialcristià no para de rebre comentaris de suport en l’apunt que va publicar dilluns: "No us podré respondre". Cal desitjar que el candidat de CiU al Congrés es recuperi bé i que es pugui reenganxar a la campanya electoral. La baixa de Duran obliga CiU a refer l’estratègia, i entra en escena amb més força Artur Mas, que es mantenia en un prudent segon terme. Aquest canvi de plans pot beneficiar la federació nacionalista, i complicar les previsions d’Esquerra. El perfil dretà de Duran allunya el votant sobiranista de CiU. L’ambigüitat d’un pacte amb qualsevol de les forces espanyoles guanyadora el 9-M a canvi d’entrar al Consell de Ministres fa molt de mal a l’electorat nacionalista més combatiu i reticent a una subordinació dels interessos de Catalunya en funció d’un joc de la cadira ministerial. El to de la campanya de Duran —el vot de seny, l’elegància en blanc i negre, el savoir faire, etcètera— inquietava els propis dirigents convergents. I el tour de force amb el President Jordi Pujol arran del seu polèmic article a La Vanguardia va visualitzar fins a quin punt Duran no renuncia a la pugna pel ministeri mentre l’experiència del fundador de Convergència li fa anar més enllà i llençar aigua al vi. Després d’aquestes discrepàncies públiques, i havent detectat la cúpula del carrer Còrsega que la seva gent no trempava, la baixa sobtada de Duran canvia les coses i reequilibra el discurs nacionalista en aquestes eleccions. Com em comentava un periodista aquest vespre: Ara la gent no sabrà si vota Duran o (el sobiranista moderat) Pere Macias. I aquesta serà la qüestió. Què votarà qui voti CiU?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I sense que això vulgui dir que no li desitgi, com li desitjo, la més ràpida i exitosa recuperació, no cal oblidar que hi ha molts motius per votar….i això de sentir llàstima i compassió per algú que queda més "humanitzat" per haver passat una malaltia o intervenció delicada té el seu pes…segur que ho aprofiten bé!
La baixa de Duran és tansols momentània i no crec que provoqui res de nou. El discurs de Mas i Macias és certament diferent al d’en Duran però m’agradaria pensar que els votants no són imbécils. Josep Antoni Duran i Lleida, el mateix que no sap distingir entre sobiranisme i unionisme i que fa de la submissió al botxí la seva forma de fer, és el qui ha de ser votat i obviament qui més poder de decisió tindrà en el grup parlamentari de CiU a Madrid. Per tant, per molt que no hi sigui ara mateix no vol dir que la seva àurea desaparegui o deixi de presentar-se a les eleccions. Malauradament votar CiU és, un cop més, votar Espanya. És una pena que la primera força política del país actuï tant d’esquena al creixent sobiranisme que hi ha a Catalunya. Ja s’ho trobaran (i ERC també, és clar).
Hola Saül
Et faig arribar aquest comentari perquè vull contactar amb tu per una presentació del teu llibre nacio.cat.
Em pots deixar un telf de contacte o un mail particular, l’adreça és 300anys@lleida.org
Atentament.
Què votarà?. Doncs CiU. Votarà CiU. Quina altra cosa pot votar algú qui voti CiU?