Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Després de mesos d’ignorar el President Pasqual Maragall, la web del PSC es dedica ara (a bones hores!) a llençar-li floretes. Quan fou mort el combregaren. A la mateixa web trobem una declació d’uniformitat catalanista per part del ministre en temps de descompte i presidenciable socialista José Montilla. Alguns havien interpretat que l’aposta pel conseller Antoni Castells
com a número dos de Montilla responia a una voluntat d’equilibri de sensibilitats de l’executiva socialista. Doncs no. Castells és el segon de la candidatura perquè hi entén de números i finançament, no perquè representi adhesió maragallista o compromís catalanista. Fidelitat al partit per damunt de tot. Això explica que la número dos no sigui la consellera Montserrat Tura, que no havia dissimulat el seu malestar pel relleu de Maragall com a candidat. El compromís de Tura amb Maragall ha estat motiu de penalització, mentre que el doble joc (hàbil) de Castells rep premi.
Maragall és viu, per cert. A part de presidir el Consell Executiu de dimarts, al vespre va assistir a Girona a mig acte oficial. A veure quina una en prepara, el President. La Diada Nacional i el seu anunciat balanç particular de 1.000 dies de Govern poden ser motiu de maragallada sonada. Per no parlar del seu viatge al Senegal… Estarem atents.
El PSC és al centre del debat mediàtic, i això segurament és un encert per captar l’atenció. La sacsejada és forta, i l’aparell ha fet una aposta arriscada. El primer secretari del PSC a Barcelona, el diputat
Joan Ferran, n’està orgullós, especialment pel relleu a l’Ajuntament de Barcelona.
Mentrestant a la bloquesfera la campanya de Xavier Mir (aquí entrevistat a Vilaweb TV), va fent via. Els blocaires republicans s’hi han abocat, amb els seus articles titulats “Jo també vull un estat propi”. Els blocaires nacionalistes, Déu n’hi do. També s’hi han adherit a la crida sobiranista del blocaire arenyenc. Per tant, ERC i CDC han respost, i només un blocaire ecosocialista, l’Antoni Garcia. Però el més destacable, però, és l’adhesió de blocaires i ciutadans independents, fet que explica la gran politització de la bloquesfera dels Països Catalans. A més, la campanya ha arribat al paper, a través d’aquesta notícia a El Punt i d’aquest article d’Isabel-Clara Simó.
Els republicans, silenciats en el balanç del Govern bipartit català i subordinats al relleu hereditari del consistori barceloní, intenten trencar la creixent bipolarització de la precampanya. El sempre reflexiu i estrateg Antoni Soy, alcalde republicà d’Argentona, sosté que ara és L’hora d’ERC. El també republicà maresmenc Joan Safont escriu sobre l’Esquerrovergència, una hipòtesi que l’ara articulista d’El Punt Enric Marín no descarta com a òptima a País o província, un article que conclou així: “La pregunta del lector pot ser immediata: i amb qui hauria de pactar el govern el sobiranisme? Avanço una resposta: sempre serà millor un pacte ERC-CiU que CiU-PP. I sempre serà millor un pacte ERC-PSC que PSC-CiU.”
Anotacions recomanades:
Pere Aragonès, portaveu nacional de les JERC: Els caps de campanya a Àgora.
Xavier Tomàs, militant de CDC: President Maragall i President Bush.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es pot saber quina importància tenen els coneixements econòmics de Castells a l’hora de situar-lo com a número 2? I per què no els pot fer servir si va de 4? Ho sento, però no és una justificació.
Demano perdó, Saül, per haver-te acusat (ahir mateix, dient-te que no vas contrastar informacions i opinions) d’unes coses que tu no vas fer. Quan em vaig llegir el teu article (sobre "la peixatera demòcrata i el maulet "nazi"" del juny passat) estava prou empipat amb tot plegat i no vaig acabar de llegir tot l’article, així que no vaig poder entendre el missatge real de l’article. A més, he pogut comprovar que en tot moment contrastaves les informacions i fins i tot oferies accessos als comunicats de les diferents organitzacions i personatges implicats/des.
Les meves disculpes.
Ja sé que no te res a veure amb la notícia, però si no ho dic, rebento.
N’estic fins els ous del basket! Que ells dediquin tanta atenció em sembla lògic per què, tenint tot a la mà, esportivament són uns morts de gana i uns pollosos; però que nosaltres els fem el caldo gros (TV3, diaris, ràdios), màxime quan han guanyat pels nostres, em sembla de jutjat de guàrdia. I a sobre aguantant cabronades com la pregunteta a en Puyol.
Ens ho hem de fer mirar urgentment!!
Guaita la fotografia atentament durant 1 minut; quan hagi passat el minut tanca els ulls 15 segons, aixeca el cap com si miressis el sostre, obre els ulls ……… què veus ?