El blocaire d’Arenys de Mar Xavier Mir ha llençat una campanya sobiranista perquè des de la bloquesfera arribi a altres àmbits del país. "La proposta va dirigida a tothom que publiqui escrits i que tingui previst fer-ho la setmana del 4 al 10 de setembre. Bé sigui en la blogosfera o bé en la premsa diària o setmanal, nacional, comarcal o local. Es tracta, simplement, d’encapçalar els escrits amb un títol determinat, independentment del seu contingut. El títol proposat és "Jo també vull un estat propi". Amb aquesta iniciativa es busca un cert impacte en l’espai comunicatiu català a fi que l’opció d’un estat propi per a Catalunya hi sigui tractada amb normalitat, com una opció més, especialment en un moment en què s’acaba d’aprovar un nou estatut", llegeixo en aquesta Crida a la blogosfera sobiranista.
>Xavier Mir: L’estat propi, Catalunya i els Països Catalans
>Xavier Mir: Tercer dia de difusió de la campanya
>Xavier Mir: La independència i la qüestió mediàtica
Aquest Bloc sense fulls s’adhereix a la campanya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El dia 4, des del sud, en la meua bitàcola jo també m’adherié a aquesta acció per reclamar la constitució d’un estat propi per als Països Catalans.
Salutacions,
Josep-Amílcar Albert
M’alegra molt rebre també el teu suport. Per a molts de nosaltres ets el periodista blocaire de referència. Amb la teva adhesió estem més a prop d’aconseguir saltar a la premsa, però encara hi ha feina a fer. La gent va tornant de vacances, es troben aquesta iniciativa i s’hi adhereixen, però hauríem d’arribar a més periodistes i blocaires perquè tothom que vulgui intitular els seus escrits tal com proposa la campanya pugui fer-ho a partir del 4 mateix.
El meu agraïment més sincer pel suport i per l’adhesió.
Jo també m´apunto, perqué moltes formigues poden tombar l’elefant…el que no sé és com 🙂
Quan llegeixo aquestes coses, aquestes propostes acabo pensant que els nacionalistes l’unic que busquen és tensar la corda. Que abans no erem una nació reconeguda a l’Estatut doncs tota l’estona repetint el mateix discurs victimista, ara que l’Estatut ja reconeix que Catalunya és una nació, els nacionalistes que sembla ser que són uns incorformistes per definició, treuen ara el discurs de l’Estat i així succesivament. Tot això per crispar l’ambient i sense cap altra objectiu. Serà que no hi han temes pels quals lluitar i temes que proposar que estar sempre que si ara la nació, que si ara l’Estat, que si la bandera de pepito és més gran que la fulanito, que si la terra, que si l’expoliació fiscal…
Com ja us podreu imaginar jo no recolzaré aquesta proposta, hi han altres causes més justes i nobles que defensar.
David Gutiérrez
I el Barcelonès serà Comunitat Autònoma o Districte Federal o Estat Lliure Associat?
També ho podríem posar a la signatura dels correus, si més no.
I si voleu alguna traducció, per a arribar a més gent:
– I also want Catalonia a country of its own (amb especificació inclosa, sinó de lluny no ho entendrien)
– Eu também quero um estado próprio
– Jo tanben voi un estat pròpri
– Je veux un propre état aussi
– Ich will auch Katalonien ein Land seines eigenen
– Mi ankaŭ volas Katalauno unuo ŝtato propra