Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
"Ha estat un problema de coordinació", ha hagut de reconèixer el ministre socialista de Treball i Assumptes Socials, Jesús Caldera, que s’ha afanyat a exculpar la Generalitat i atribuir-se en solitari l’error. Després de la crisi del Prat, el trasllat sense avís fins a Barcelona d’immigrants provinents de les Canàries -abandonats a la seva sort, entrepà i ampolla d’aigua en mà- va camí de convertir-se en el segon episodi compromès per a l’administració de l’Estat a Catalunya. Caldera ha fet de bomber, abans que el foc de la política estiuenca tornés a cremar el delegat del govern de Zapatero al Principat, el socialista Joan Rangel. Un delegat que, per cert, compareixerà dimarts davant del Parlament de Catalunya per l’escàndol del 28 de juliol a l’aeroport del Prat.
De moment, el Síndic de Greuges, l’excomunista Rafael Ribó, ha obert una investigació pel trasllat d’aquestes persones sense previ avís. Un gest que arriba l’endemà que La Vanguardia publiqués la informació en exclusiva i en portada (a la imatge). L’oposició al Parlament de Catalunya, via el nacionalista Felip Puig, reclamava al portaveu del Govern, el conseller socialista Joaquim Nadal, que es deixi de lamentar-se pel menyspreu de l’Estat vers l’administració catalana, que si no recordo malament havíem quedat que era "Estat a Catalunya".
Però això deuria ser abans que Pasqual Maragall proclamés des de Sant Jaume de Frontanyà la pràctica liquidació de l’Estat a Catalunya. Va dir -i amb el Prat i els immigrats abandonats sembla ironia grollera- que gràcies al nou Estatut de Catalunya l’Estat espanyol és "residual" al Principat. Es veu que el President de Catalunya ha tornat a insistir amb aquesta idea. S’ha reiterat en l’afirmació tot dient que la despesa pública de l’Estat espanyol a Catalunya es limita al 20%. ¿Però de què ens serveix això, President, si el suposat 20% depenent de Madrid afecta infraestructures, serveis i competències estratègiques per al desenvolupament i la competitivitat del país o per al benestar i la qualitat de vida dels seus ciutadans?
Res de nou a l’horitzó català. El salmantí Caldera -aquell que va canviar de parer amb el delicte assumpte dels papers de Salamanca- és el bomber de la jornada per al socialisme governant a Catalunya. Rangel i Nadal es treuen pressió de sobre. Encara que sigui per un dia. Però que no s’adormin gaire. Aquest agost promet.
Mentrestant, els caps de la cuina al carrer Nicaragua, amb el xef José Zarazoga en primera línia, intenten desviar l’atenció avançant-se amb la Diada Nacional de Catalunya i recuperant l’atac al presidenciable convergent Artur Mas.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si l’estatut no ens dona poder politic i la Generalitat, teatre a part, només serveix per pagar els sous dels funcionaris i fer gestions de manteniment, no sería millor passar la feina a una gestoría competent i acabar amb la farsa?. El dilema és: gestoria o independència. Sociovergència o esquerra nacional.
Fer Montilla president és ser esquerra nacional? És l’acte d’espanyolització més gran que es pot fer a Catalunya.
Sense entrar a debatre en el fons de la qüestió, aporto un nou enfoc que pot donar llum a la magnitud de les absurditats amb les que ens entreté el President darrerament (ja que crec humilment Saul, que el que proposes no captura el punt principal):
1) Seguim l’argument maragallià, és a dir despesa baixa de l’Estat a Catalunya en % del total equival a residual (cosa que el President valora positivament)
2) Posem-lo al límit; o sigui l’Estat no inverteix un duro a Catalunya (tampoc és cap utopia, no hi som gaire lluny). Tot el demés no cal que canvii i segueix igual.
3) Resultat: el percentatge de despesa pública de l’Estat passaria del 20 al 0% (això sí la despesa pública agregada baixaria un 20%).
Aquest és l’objectiu de Maragall????
Evidentment que aquest no és el cas. El truc que el President amaga és que el 95% de la recaptació dels impostos de Catalunya (i capacitat normativa sobre els mateixos) està en mans de l’Estat i això no canviarà i això és el que és important. I és important perquè entre despesa i recaptació a Catalunya (o ingressos) hi ha un desfalc o dèficit del 40% dels ingressos. Els que decideixen la magnitud d’aquesta retallada o sagnia són els residuals (l’Estat). És a dir, que un cop hem assumit que ens foten un 40% dels impostos, hem d’estar contents perquè les engrunes de l’espoli l’administrin (que no gestioni) les administracions catalanes en un 80%.
Un tio espectacular, aquest Maragall, el trobarem a faltar… i que consti que és economista (i no només "amb estudis en economia", sinó llicenciat, o sigui que en principi aquests raonaments no li serien totalment aliens!!!).