Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Els catalans mai agrairem prou a Renfe la seva obstinada contribució al sobiranisme de pluja fina. Això és. La companyia ferroviària és avui una autèntica factoria de construcció de consciència nacional entre els soferts usuaris del transport públic de rodalies. Quin servei a la causa! Quina efectivitat!
Cada avaria, cada retard, cada incident a la xarxa de rodalies del Principat comporta un augment de la indignació popular fàcilment traduïble en anti-centralisme. Renfe és la millor aliada de l’independentisme tranquil, pacífic i intel·ligent. D’aquell que no es deixa endur per la passió del cor, sinó que prioritza la fredor del cap. El caos de la companyia ferroviària comandada des de Madrid esdevé argumentari sobiranista indubtable. Qui s’ho hauria d’imaginar.
La inculcació per part de Renfe del discurs sobiranista entre les classes populars del país no té precedents en aquesta Catalunya que alguns anomenen postnacional. Fa més camí la inestimable col·laboració de l’empresa del ferrocarril que no pas el més depurat dels discursos catalanistes del millor polític del moment. No siguem, doncs, desagraïts amb Renfe i amb la inefable ministra de Foment Magdalena Álvarez.
El debat de les infraestructures, amb el desastre del ferrocarril de rodalies en l’aspecte tangible, amb el teló de fons del monstre incert de la terminal sud del Prat, el xiuxiueig permanent dels peatges que s’han de pagar malgrat accident o col·lapse, i altres batalles més economicistes com l’execució de l’obra pública a càrrec del presupuesto, són la revàlida d’una reforma estatutària que va nèixer maleïda. "Són les infraestructures, estúpid!"
Perduda la batalla sobiranista de la foguerada del 30-S i del 18-F, sotmesos a un clima que alguns diputats catalans socialistes al Congrés qualifiquen de "guerracivilista" a la villa y corte, l’única esperança és que la pressió ciutadana i el desacomplexament empresarial aboquin l’administració estatal al vertigen d’apropar-se al mirall i mirar-se les vergonyes d’un model centralista que té en Renfe i el Prat les icones d’allò que mai no hauria de ser a l’inici del segle XXI.
Rodalies ha de recaure en mans de l’autogovern català, però no a qualsevol preu. Qui és el guapo que rep ara la patata calenta d’un servei caòtic sobre una infraestructura pràcticament abandonada? I a aquestes alçades de la pel·lícula, per què tants escrúpols i reticències a l’aposta alemanya de l’aliança Star Alliance quan la clarivident Ibèria no se n’amaga i, si molt m’apureu i per posar un exemple, el poder econòmic espanyol prefereix una Endesa alemana antes que catalana?
Seguiu el debat a la catosfera política: Poliblocs
Per cert, dijous hi haurà boicot d’usuaris a l’estil passa-ho que es neguen a pagar el bitllet a Renfe. [Adjunto un correu a la resta de l’article]
Dijous, no paguem
Perquè estem tips que Renfe ens faci arribar sistemàticament tard a la feina.
Perquè estem tips que Renfe ens faci viatjar a peu dret o tirats per terra.
Perquè estem tips que Renfe sigui eficient únicament per controlar si hem pagat el bitllet.
Perquè estem tips que Renfe ens tingui per tan poca cosa que no es molesti ni a informar-nos d’avaries i incidències.
Perquè estem tips de Renfe i no ens creiem les promeses de millora del govern espanyol.
Per tot això, d’ara en endavant, els dijous no pagarem el bitllet de Renfe (ni regional, ni rodalies)!
I no tornarem a pagar fins que el cèlebre "pla de xoc" anunciat pel govern no es faci realment efectiu.
Ja n’hi ha prou!
Usuaris farts de la Renfe
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El nucli dur d’accionistes d’Iberia (Corte
Ingles, Caja Madrid, BBVA…) es vendran les seves accions a l’Star Alliance
(de grat o per força-opa, "antes alemana que
catalana" oi?)
Tan bon punt Star Alliance tingui comprades les accions d’Iberia, els interessarà potenciar Madrid en detriment de Barcelona i amb aquest canvi tornarem a estar igual que ara.
No heu sentit ja a dir que serà el mercat el que determini bla bla bla…???
Star Alliance tampoc no és garantia de res, ni ara ni mai.
Només el poder de decisió continuada sobre la concessió de "slots" pot, a la llarga, fer que les companyies s’adaptin a les necessitats del país.
D’acord amb el que dius, la incompetència de Renfe generarà consciència nacional, però aquesta durarà ben poc, fins que aparegui la incompetència dels polítics catalans (i en particular de la Generalitat actual) per a fer-hi alguna cosa.
La Magdalena Álvarez és incompetent, però en un país amb polítics mínimament aptes ja tindrien una moció de reprovació transaccionada amb el PP a Madrid (i Ciu, Erc i PP sumarien en això).
No sé qui és més inútil, si la Renfe i aquesta Sra. o els que la tracten amb guants de seda.
D’altra banda, Saul, em permeto dir-te que darrerament trobo a faltar la frescor i el criteri independent que aportaven posts d’antuvi. És una crítica constructiva, espero que la vegis com a tal.
Saül : l’expressió "post-nacional",és utilitzada amb mala fe només pels sectaris de CyU. En general,el que s’ha expressat és "post-nacionalista".Hi ha una diferència notable.
Descartada la lluita armada, per raons logístiques, perquè en aquest món de mones si no disposes de mil avions i mil tancs no ets ningú; perquè tothom sap que la violència està mal vista, excepte si guanyes (vegis sino l’Agustina Saragossa: pels francesos terrorista i pels espanyols una heroïna).
Descartats els manifestos, els talls de trànsit, els simposiums, les caçolades, vagues de fam etc etc…què ens queda?
Haurem de buscar formes de rebelió civil eficaces, que coguin i que ens facim vèncer (ni que sigui una vegada). Caldria crear un concurs d’idees per trobar la manera de doblegar la potència colonial. Algú té alguna idea?.
ai! si en tinguéssim un de català…
EL TRIPARTIT TÉ EL PLE PODER SOBRE RENFE
El Tripartit és el gestor polític que està present en els tres nivells de poder que governen el territori RENFE, a més de la representació general de Catalunya:
– Estat: president, (Zapatero), ministres (Clos), 47 diputats i 23 senadors catalans, entre ells l’Entesa Catalana de Progrés i el grup català de CIU.
– Generalitat: el president (Montilla), el Tripartit (PSC, ERC i IC), i milers de funcionaris.
– Local: el Tripartit és present a la majoria de províncies, comarques i ajuntaments. Això vol dir milers de polítics (alcaldes, diputats locals i regidors) i milers de funcionaris.
En conclusió: el Tripartit té les lleis, decrets i pressupostos que afecten a RENFE.
El Tripartit té tots els instruments legals per a conéixer, saber, poder i voler actuar.
Ja no hi és Aznar… ni Pujol.
EL TRIPARTIT CONEIX ELS MALS DE RENFE
Zapatero, Clos, Montilla i els alcaldes, regidors i presidents i diputats comarcals i provincials del Tripartit coneixen dels mals de RENFE.
És impossible el desconeixement del Tripartit: controla des de la direcció de RENFE fins les queixes dels usuaris.
EXPLICACIÓ DELS MALS DE RENFE
La construcció de l’AVE de Catalunya s’emporta el pressupost de RENFE.
Això implica que RODALIES no té diners per a fer la conservació ordinaria de la infrastructura, i només pot fer reparacions puntuals ad hoc: allà on hi ha una avaria, la brigada de reparació hi compareix urgentment.
El problema de substituir la conservació ordinària per reparacions puntuals per manca de diners és l’increment d’avaries, que haurà augmentat en quantitat i gravetat molt més enllà de les previsions estimades pels tècnics als polítics del Tripartit.
El Tripartit ho sabia, però ha perdut el control de la situació.
Jo afegiria que és interessant observar les coses que ara es parlen més tranquil·lament al carrer. Coses com ho són la consciència que la manca d’uns bons serveis públics de transport tenen relació amb drets bàsics; amb unes o altres polítiques; i amb tractes i negocis impresentables. O que es parli d’aclarir negocis, negociats, negociantes, etc., i els límits de polítiques de greuge, i de pre-domini (preparació per a dominis que em sembla els ciutadans ja no acceptem fàcilment); o no sé si hauríem de dir de post-domini. A banda que els gossos que anaven bordant per mantenir el personal amb el cap baix, son ara inaudibles. No sé si m’ho miro massa bé; però ho veig força clar.
Tant de bo la consciència que cal defensar uns drets ben bàsics, ens porti a alguna cosa similar pel que fa a les detencions i encausaments improcedents que van fent des dels tribunals postfranquistes espanyols. I, amb el mateix fet, els nostres representants polítics deixin d’acceptar les resolucions inacceptables o improcedents; per molt judicials que siguin; quan ataquen clarament a drets bàsics.
Quanta fe que aquesta gent es faran sobiranistes…
MADRID ÉS CENTRALITAT I CAPITALITAT
1. Geogràfica.
Madrid és a 40 minuts de vol des de qualsevol punt de la península, i és el centre dels transports per carretera i ferrocarril.
2. Racionalitat.
És absurd la duplicació d’infrastructures; la racionalitat és la concentració, amb les excepcions de la desconcentració justificades per raó de mercat.
A Europa:
– Madrid és el centre d’hispanoamèrica;
– París de la francofonia;
– Londres de la Commonwealth of Nations;
– Frankfurt de l’Europa centro-oriental…
3. Estatalitat i globalitat.
– Madrid és un nom de referència i de prestigi;
– Capital d’un estat sobirà europeu;
– Centre cultural per als més de 400.000.000 de castellanoparlants;
– Punt de reunió i distribució d’estudiants, emigrants, treballadors, empresaris, professionals, inversors, transeünts…
4. Unitat i igualtat.
RENFE i IBERIA proporcionen serveis estatals de transport bàsics, iguals i fonamentals per a tothom sense discriminació pel lloc de residència.
5. Político-económica.
Madrid és el centre global de les grans empreses públiques i privades i de les grans administracions: espanyola i madrilenya, tant autonòmica com municipal.
Madrid és 1ª de 1ª (centre-capital)
BARCELONA ES PERIFICITAT I REGIONALITAT
Barcelona és extrem i marge de la península ibèrica i només és centre d’un poder regional-municipal.
Barcelona és 2ª de 2ª (regió perifèrica).
BARCELONA COM MADRID
Annexió de Terrassa-Sabadell a Vilanova-Mataró
Barcelona ha d’unir políticament sota un únic alcalde a la Barcelona real: de Terrassa-Sabadell fins a Vilanova-Mataró.
S’ha de crear una ciutat d’economia d’escala per a poder intentar competir en peu d’igualtat amb Madrid.
Barcelona ha d’annexionar-se l’àrea metropolitana ¡ja!
CAP A LA INDEPENDÈNCIA DE MANS D’UN TRIPARTIT INCOMPETENT I INCAPAÇ
1. El Tripartit controla RENFE-IBERIA.
El Tripartit té la sobirania de tots els nivells de poder tant estatal com autonòmic i local català, com he dit més avall en el comentari al post.
Per tant, el govern de RENFE-IBERIA és en mans del Tripartit des del 2004, ja han passat 4 anys, ja no val l’excusa de l’"herència rebuda" i ja no hi són ni Aznar ni Pujol.
Zapatero, Montilla, Carod, Saura i Hereu governen RENFE-IBERIA.
2. Terminal T-4 de Barajas i AVE-Catalunya.
RENFE i IBERIA afronten costos importants d’inversió en aquestes infrastructures en benefici de tots: T-4 i AVE-Catalunya.
Les grans inversions en noves infrastructures resten diners a les obres de conservació de les infrastructures consolidades.
El Tripartit ha optat per les reparacions puntuals ad hoc i just-in-time: quan hi ha l’avaria, l’equip de reparació d’urgències hi va al moment.
Però al Tripartit se li ha escapat de les mans la situació de RENFE, perquè s’ha incrementat el nombre de viatgers en aquests darrers anys.
Això ha sobrecarregat RENFE:
– Perquè no hi ha pas cap mena d’obres de conservació des de fa anys per raó de les obres de l’AVE;
– L’emigració ha augmentat la població catalana i les seves necessitats de transport;
– La gent viu fora de Barcelona perqué la vivenda és més barata.
Zapatero, Montilla, Carod, Saura i Hereu tenen tot els intruments legals i pressupostaris per a saber, voler i poder.
Tenen la sobirania sobre RENFE-IBERIA, no poden al.legar ni desconeixement ni imprevisibilitat.
Doncs, això mateix, potser és grollera, però és una proposta ben fàcil de fer i que penso que podria tenir seguiment. Ho provem?