Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

1 de novembre de 2007
2 comentaris

En record de Paco Grau

Avui fa deu anys de la mort de Francesc Grau i Viader. M’he fet viquipedista primer de tot per incloure en Paco Grau (foto) a la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure en català. Qui no conegui la figura i l’obra d’aquest calellenc il·lustre podrà obtenir informació en aquesta entrada, que, com sabeu, en el cas de la Viquipèdia és permanentment revisable i millorable de forma col·lectiva i lliure.

Per a mi, aquest escriptor i periodista calellenc ha estat sempre una referència personal i professional. Vaig començar a fer alguna cosa que s’assemblava al periodisme a les pàgines d’El Nunci, una revista municipal desapareguda el 1991 que aleshores ?finals dels vuitanta? dirigia Francesc Grau. M’hi va dur, a El Nunci, el periodista calellenc Toni Fuentes, actualment redactor d’El Periódico i llavors corresponsal d’El Punt a l’Alt Maresme. En aquella època, també hi col·laborava en la revista el periodista pinedenc Pep Montes, ara blocaire i gerent de l’Ateneu Barcelonès. (Fa anys que no veig en Toni, però, en canvi, l’altre dia vaig coincidir casualment amb en Pep al Parlament de Catalunya.)

Després d’El Nunci, i malgrat el seu progressiu abandonament de l’activitat literària, en Paco va col·laborar amb una revista comarcal que vam muntar un grup de joves periodistes i que es deia Repòrter, "la revista d’informació de l’Alt Maresme". Escrivia alguns articles quan li demanàvem, i crec que Repòrter va ser l’última capçalera on hi va publicar.

La qüestió és que avui, coincidint amb els deu anys sense l’amic Paco Grau, volia retre un reconeixement personal. Amb el record d’aquest apunt i amb l’entrada de Francesc Grau i Viader a la Viquipèdia.

  1. En Paco Grau va ser un referent per moltíssimes persones de Calella, en temps en que el catalanisme no es podia mostrar , ell va ensenyar a molta gent a escriure català i estimar el País.

  2. Com hagués xalat amb internet i sobretot amb els blocs!. El fet de poder difondre les noticies tan punt succeeixen, el poder dissertar sense problemes d’espai, sense haver d’esperar que sortís la propera població. Us l’imagineu amb aquestes eines?, jo si, però per desgràcia no ho podrem veure, en part, dic en part perquè la seva tasca continua amb un grup de calellencs, i algun pintenc que ara viu a ciutat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!