Narcís Serra va haver d’abandonar l’alcaldia de Barcelona per anar a fer de ministre de Defensa. Felipe González el reclamava per modernitzar i democratitzar l’exèrcit espanyol heretat del franquisme. Pasqual Maragall va rellevar Serra i, un cop l’agradable ressaca olímpica s’havia superat, les tensions amb el seu partit el van fer plegar per refugiar-se a Roma. Joan Clos va ocupar llavors la poltrona municipal. La ressaca del Fòrum és més desagradable que l’olímpica, perquè és d’aquelles que requereixen Gelocatil, una bona dutxa i que ningú et parli les primeres hores del dia.
El maldecap del Fòrum es va traduir en una constant pèrdua de popularitat i aprovació ciutadana, agreujada per un carmel amarg: la crisi del Carmel. La pressió demoscòpica havia situat l’alcalde Clos a la picota. Només la mà dura de l’ordenança de civisme havia servit per aturar una davallada que d’aquí a nou mesos hauríem pogut avaluar a les urnes. Però el PSC ha estat magistral i, en una nova jugada típica d’alcaldia barcelonina, ha fet el relleu abans de les eleccions. D’això, se n’hauria de dir a nivell internacional "candidat-model-Barcelona". Si vostè no té clar si el seu alcalde guanyarà, l’agafa i li fa un ascendent desplaçant, que no és res més que una manera de treure-te’l de sobre amb l’argument d’una (inexistent) promoció. Almenys, en el meu cas. Vull dir que, per a mi, ser l’alcalde de la capital del teu país és un honor més gran que no pas esdevenir un més dels molts ministres del govern de l’Estat. Però aquesta lògica potser al PSC és diferent.
Falten nou mesos per a les eleccions municipals, deia. I el quart alcalde de la democràcia a Barcelona es dirà -per acabar-ho d’arrodonir- Jordi Hereu. És la culminació del laboratori que produeix "candidats-model-Barcelona". L’hereu de l’hereu de l’hereu. Hereu al cub. Ja sabeu què se sol dir, oi? L’avi funda l’empresa, el pare la fa créixer i el fill, se la ven. Ha estat molt habitual entre la burgesia catalana. Doncs d’aquí a nou mesos veurem si els hàbits empresarials de la nostra burgesia es reprodueixen a la Plaça Sant Jaume costat mar. Serà llavors quan sabrem si el fill petit -l’Hereu de l’aparell socialista- es ven o no, l’empresa. En tot cas, l’operació del PSC pretén evitar-ho.
Si algun mèrit té aquesta història és que, curiosament, ens ha agafat a tots ben despistats. Mentre miràvem què deia Joan Rangel al Parlament -pensant-nos que assistíem al patiment públic del probable substitut de José Montilla a Madrid-, la cuina socialista es feia un fart de riure. El relleu de Montilla era, com no podia ser de cap altra manera, a l’Ajuntament de Barcelona. I, fent-ho públic ahir, de retruc aconseguien tapar mediàticament la compareixença compromesa al Parlament del delegat de l’Estat a Catalunya. El delegat, entre d’altres, del virtual ministre Joan Clos. Alcalde d’una ciutat cada cop menys industrial i d’un turisme urbà contaminant i a voltes incívic convertit -ai las!- en ministre d’Indústira, Comerç i Turisme del govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Ironies de la política.
Informació: VilaWeb, Telenotícies, El País, La Vanguardia, El Periódico i El Mundo.
Algunes anotacions antigues en aquest bloc:
Xavier Trias: de la poma a l’escombra
Castell i Carta Municipal: arriben les engrunes
De la torre de Collserola a la sala Torres Garcia
El baròmetre de Barcelona i la manca de transparència del tripartit
El doctor Trias, alcaldable rejovenit
El trio Portabella-Mayol-Trias i les misèries de Clos
El PSC s’ho juga tot a la carta Clos
Reaccions a la bloquesfera:
> Lluís Foix (La Vanguardia): Clos, de alcalde a ministro
> Carles Ribera (El Punt): Amb sense Clos
> Eduard Batlle (El Punt): De Madrid al cel
> Oriol Amorós (diputat i president d’ERC a Barcelona): Ser alcalde de Barcelona és més important
>Miquel Roman (president d’ERC a Nou Barris): El PSC es desfà d’en Clos
> Rosa M. Bonàs (diputada d’ERC al Congrés): Serà una tardor interessant
> Jaume Ciurana (regidor de CiU a Barcelona i diputat provincial): Si n’era una vegada en Clos, l’Hereu i el Montilla…
> Carme-Laura Gil (diputada de CiU i exconsellera d’Ensenyament): El delegat del Govern espanyol visita la colònia
> Salvador Grifell (militant de CDC): Una sortida digna per a Clos
> Daniel Sirera (diputat del PP): Mal alcalde, peor ministro
> Carles Benítez (militant de l’MDT): Cap a Madrid, a veure si es fonen els ploms
> Marc Roca: Clos (al Polònia TV)
> Pep Giménez: Felicitats sr. Montilla
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Segur que molts ciutadans de Barcelona agraïrien a l’aparell del PSC que deixés de banda els excercicis de prestidigitació i els deixessin escollir nou alcalde per una vegada en dues decades.
Ara que no queden lideratges que facin venir trempera, només amb en Xavier Trias tinc la seguretat que és el millor candidat per al càrrec a que es presenta.
A Madrid enlloc de’n Clos que hi enviïn el Queco directament!
Marc Arza Nolla
http://www.catalunyafastforward.blogspot.com
El PSB(cn) segueix el model clerical o episcopal, habituat a aquests moviments d’allunyament amb una "ascensió", com quan el Trasserras feia nosa a BCN i se l’havia de tapar… doncs se’l "promocionà" a bisbe de Solsona
http://www.pepe-rodriguez.com/Sexo_clero/Sexo_clero_Trasserra_Vives_Soler.htm
En la línia de Saül, tot i que ell com sempre ens ha fet un anàlisi molt més acurat. http://elliotfernandez.net/opinio/joan-clos-ministre.php
Si aquest agost ha de ser un reflex del que passarà el proper curs… no es pot pas dir que ens avorrirem. El curs es presenta francament interessant.
Josep M.
Sobre el mes d’agost he penjat un post al meu bloc: http://jmaguirre.blogspot.com/2006/08/agost-embogit-de-la-crisi-del-prat-al.html
Els hereus socialistes no són exclusius a Barcelona: al seu dia, a l’alcaldia de Girona també van fer el relleu de’n Joaquim Nadal abans de les eleccions (i encara està en actiu la mateixa hereva!).