Accio municipal - Bloc d'en Sergi Baulida

En els darrers anys molts ajuntaments han optat per anar externalitzant serveis, bàsicament utilitzant proveidors de serveis per fer tasques que fins llavors desenvolupaven amb personal municipal. Si parlem d’aquest fet com una "moda", és perquè veiem que se n’ha abusat i s’han "tret fora" feines que no calia o que tenen una trascendència estratègica, que cal garantir-ne el caràcter públic exclusisu, o que senzillament significa una pèrdua de control i know-how de l’ajuntament, un buidatge encobert de l’entitat local. 

Per contra, si ho veiem com una "tendència", és que entenem que la progressiva i necessària bona gestió dels ajuntaments ens porta a la necessitat d’anar externalitzant una sèrie de serveis perquè hi ha empreses privades proveidores de serveis que ho poden fer millor, per menys cost, i sobretot, més ràpid (recordem que la velocitat d’execució és un tema crític al món municipal, ja parlaré un dia des si les legislatures són massa curtes o no); però que cal que hi hagi personal municipal prou capacitat per fer-ne la supervisió i el control, i no perdre know-how. Però el tema, dona més de si, més enllà d’aquesta genèrica filosofia d’organització…

El cas típic el trobem en les Brigades Municipals. Acostumen a assumir multitud de tasques, a vegades curioses i "variopintes". Des de les reconegudes com a "normals" de manteniment de via pública i parcs i jardins, manteniment d’edificis municipals, etc.; fins a curiositats com haver de netejar cases particulars on hi ha algun pacient de síndrome de Diógenes, o sol.lucionar defectes d’urbanització que havien d’assumir els promotors, sobretot associades a desaigües i clavegueram. El que és clar és que l’àmbit potencial d’actuació de les Brigades és amplíssim, i si no externalitzéssim res, serien els col.lectius més amplis de qualsevol ajuntament.

Precisament en el tamany ve el problema. Quan comencem a posar mes "tios" en una Brigada afloren dos conceptes econòmics: Les economies d’escala negatives i l’aportació marginal decreixent. En paraules del carrer, arriba un punt (i la gràcia és saber-lo) que cada tio de més aporta menys que l’anterior que va entrar nou, i que el tamany, pels problemes organitzatius, de procés i burocràtics, es converteix en un problema, en lloc d’un avantatge. A més, moltes vegades, l’encarregat que és vàlid per portar un grup de 10 a 20 persones, pot no ser-ho per portar-ne un de 20 a 40; senzillament perquè les habilitats professionals i humanes necessàries canvien; i el "jefe colega implicat" que funcionava amb el grup de 12, no serveix per gestionar com a "sargent de ferro" el grup de 35 peons. La meva opinió, és que en una població de 2 a 20 mil habitants, a la Brigada no hi hauria d’haver més de 15-18 persones; però és important que: 1- Siguin "tios bons" (la brigada no ha de ser una sucursal de Serveis Socials), i 2- Que hi hagi "especialistes" (lampistes, pintors, paletes, jardiners…) prou capaços per supervisar i controlar a proveidors de serveis.

A part del factor humà, hi ha el fet de la trascendència del servei per prendre decisions d’externalització. El que em dona la Brigada és control total i capacitat de resposta inmediata i no desembors monetari (compte, cost sí). Llavors entenc que té sentit, que la Brigada conservi serveis estratègics (zones verdes a zones cèntriques o comercials, neteja de zones estratègiques, etc) o que en determinats casos se’ls adjudiqui quelcom perquè no hi ha partida pressupostària per adjudicar-ho a un proveidor, i cal fer-ho de seguida.

Total, la meva opinió és que hi ha d’haver una Brigada tipus SWAT, pocs tios però bons, capaços de donar resposta inmediata a contingències no previstes, i capaços de supervisar als proveidors que presten serveis, que abans prestaven ells o que entren dins aquest gran àmbit de serveis imputables a brigades municipals.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!