Doncs sí. Anem tard i quan tothom ja se n’ha assabentat, però és de justícia que en aquest bloc fem també referència a Mine!, la banda guanyadora del Sona 9 de 2009 que aquesta tardor ha publicat el seu nou treball discogràfic, Un brindis pel nen androide (Música Global, 2010) i a qui vam poder veure exercint amb gran solvència el paper de grup convidat a la final de l’edició d’enguany. Crec que no ens equivoquem si diem que, de tots els grups que van actuar dimarts al Bikini, Mine! són qui tenen el directe més convincent i treballat. Són animals d’escenari, aquesta colla de barcelonins fanàtics de les melodies ‘beatlianes’ i de les cançons d’estructura siniosa i sorpreses a cada tornada. [Més]
Certament, Mine! són una banda de rock’n’rol, i tenint en compte els
temps de quotidianitat i minimalisme que corren (tampoc ens sembla malament: hi ha d’haver de tot), això fa que ho tinguin
una mica més complicat per fer arribar la seva proposta a oïdes del
públic. Però per qui vulgui escoltar, aquí els tenim, amb temes com
aquest “Pastís”, amb un clip dirigit pel realitzador i cantant de
Rosa-Luxemburg Pol Fuentes.
Per al seu nou disc, Mine! han confiat en Ricky Falkner, productor de capçalera del nou pop
català, per edificar un àlbum de so molt actual que, paradoxalment, evoca amb encert paisatges musicals dels anys
seixanta, amb els sempre presents Beatles com a referents, però també
amb ressons de bandes menys reconegudes com The Zombies o les
aportacions del primerenc Bowie. Aquest serà, de fet, el segon llarga
durada del grup, que l’any 2008 va gravar el disc Villa Antonieta com a
resultat d’haver guanyat la final del concurs Vic Sona, i el 2009 va
publicar l’EP autoeditat Selva de mar. La banda ha realitzat un intens
treball d’estudi amb la voluntat de clarificar el seu so, que esdevé ara
més orgànic i menys sintètic. Sense oblidar-se de l’ideal
perfeccionista, han aconseguit sonar més pròxims i naturals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!