Com ho veieu això?

Martin Niemöller, (1892-1984), era un pastor luterà nascut a Lippstadt (Renània del Nord-Westfàlia), que es va graduar com a oficial naval i durant la Primera Guerra Mundial, va arribar a comandar un submarí.

A primers de la dècada dels anys 30 del segle passat, va donar suport a Hitler, tot i que ben aviat, es va adonar de les barbaritats que es començaven a albirar i li va girar l’esquena.

A partir de l’any en que Hitler va guanyar les eleccions (1.933), Martin Niemoöller, es va convertir en un dels  mes tenaços adversaris del nou règim i va crear un moviment de resistència al que va donar el nom d’Església Confessional.

Com era d’esperar, l’any 1.937 fou detingut per la Gestapo, jutjat i declarat culpable de traïció.

Des de aquella data i fins l’acabament de la Segona Guerra Mundial (1.945) va restar confinat als camps de concentració de Sachsenhausen i Dachau.

Un cop finalitzada la guerra, es va dedicar a explicar l’horror del nazisme en innombrables conferències que donava arreu d’Europa i fins i tot al continent americà.

Sempre es va manifestar obertament contrari a l’OTAN i al rearmament  de la República Federal Alemanya.

Tot sovint, acabava les seves xerrades verbalitzant un “poema” que ell mateix havia escrit l’any 1.946.

Escric “poema” entre cometes, perquè Martín Niemöller deia que realment, no es tractava d’un poema, sinó d’un sermó que havia preparat per a la Setmana Santa de 1946, a Kaiserslautern (Alemanya).

L’havia titulat: “Què hagués dit Jesucrist?”.

Quan els nazis van venir a emportar-se els comunistes,

vaig restar en silenci,

perquè jo no era comunista.

Quan van empresonar els socialdemòcrates,

vaig restar en silenci,

perquè jo no era socialdemòcrata.

Quan van venir a buscar els sindicalistes,

no vaig protestar,

perquè jo no era sindicalista.

Quan van venir a emportar-se els jueus,

no vaig protestar,

perquè jo no era jueu.

Quan em van venir a buscar a mi,

Ja no hi havia ningú,

que pogués protestar.

Martin Niemöller

Tota aquesta explicació la dono, perquè fins fa poques setmanes, hi havia gent a l’Estat espanyol que creia que als/les de la seva “colla”, no els anirien a “buscar” mai de la vida.

Cras error.

Anem una mica enrere.

Només uns pocs anys.

– Quan el  dia 06 de febrer de 2.017, es va convocar una manifestació en recolzament de la gent que anava a judici per haver organitzat a Catalunya, la consulta del dia 09 de novembre de 2.014, la gent del PSOE no hi va assistir, perquè no havien tingut res a veure amb el 09N. Ho deien i  a més, era veritat

Per la tele, li van preguntar al Miquel Iceta, aleshores secretari general de la delegació del PSOE a Catalunya, si hi pensava anar i va contestar curull de satisfacció, en presència de una cofoia Núria Marin: “A mi no em jutgen!”.

Per cert, jo també estava equivocat. En aquells dies, vaig escriure un post en el que manifestava,  que de ben segur, a Iceta i als seus, no els anirien a “buscar” mai, perquè ells són dels que van a “buscar”, no dels “buscats”.

– Quan la Junta Electoral Central, va prohibir lluir llaços grocs als membres de les meses electorals de les eleccions de 21 de desembre de 2.017, la gent del PSOE no va dir res en contra, perquè segons va dir el 1er. tinent d’alcalde de la l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni: “Nosaltres sempre acatem les ordres judicials i el que diuen les lleis”.

– Quan a l’abril de 2.023, la Junta Electoral de Zona de Lleida, va donar 24 hores a l’Ajuntament de la ciutat per a que treies de la façana de la Paeria. una pancarta que deia textualment: “Llibertat persones preses polítiques i exiliades”, les gents del PSOE no van dir res, perquè ells no havien penjat cap pancarta.

– Quan en la campanya electoral dels comicis del 21-D del 2017 la JEC va prohibir dir públicament “consellers empresonats” o “exili” o “president Puigdemont”, els/les del PSOE, no van dir res, perquè cap d’ells estava exiliat ni empresonat.

– Quan el 15 d’octubre de 2.019, en Daniel Sirera del PP i la Carme Figueras del PSOE van dirigir una carta al President del Consell de l’Audiovisual de Catalunya demanant-li que prohibís PERMANENTMET  (és a dir, pels segles del segles) als mitjans públics de Catalunya, expressions com: “exili”, “presos politics”, “govern legítim”, “Consell per la República”, etc, els/les del PSOE, no van poder queixar-se, perquè. ai las!!, ho havien proposat ells mateixos.

– Quan per sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Molt Honorable Senyor Quim Torra, President de la Generalitat de Catalunya, va ser inhabilitat, per segona vegada, per a exercir cap càrrec públic, els/les del PSOE, tampoc van dir res, perquè estaven d’acord en que no havia de penjar la famosa pancarta que li va costar el càrrec de President de la Generalitat.

– Quan el dia 01 d’octubre de 2.017, milers i milers de persones que havien anar a votar, van ser apallissades sense miraments, llençades escales avall, agredides a cops de puny, arrossegades per terra i humiliades de totes les formes possibles, per una munió d’agents que havien estat acomiadats dels seus llocs d’origen al crit de: “A por ellos, oé, a por ellos oé, a por ellos oé, a por ellos oé, a por ellos e oé”, els del PSOE no van moure un dit, perquè ells/elles, no hi eren. Estaven trucant a la porta del Rajoy per a demanar-li que apliqués immediatament l’article 155.

Tot i que podria posar exemples gairebé fins a l’infinit, de les proeses del PSOE quan s’arremanguen i es dediquen a fer “feina” en pro de la Catalunya “de tots”, no m’allargo més.

L’heroi Martin Niemöller va fer servir cinc paràgrafs per a llençar el seu missatge.

Jo ja en porto set.

Plego.

Si algú o alguna ha arribat a llegir fins aquí, es lícit que pensi: “a que ve tot aquest rotllo que ens estàs clavant?”.

Doncs mireu, crec que ve a tomb, perquè des de fa unes setmanes, el Poder Judicial i els seus “palmeros” dediquen gran part del seu temps a “buscar” les pessigolles a l’amo del Miquell Iceta i a la seva senyora esposa i es troben en aquella situació que encaixa perfectament amb el darrer paràgraf del poema de Niemoöller, que diu:

“QUAN EM VAN VENIR A BUSCAR A MI,

JA NO HI HAVIA NINGÚ,

QUE POGUÉS PROTESTAR”

Reconec, incrèdul de mi, que no m’ho hagués pensat mai de mai, però……….: “ELS HAN ANAT A BUSCAR!!!!”

I com que tot aquest escrit, deriva d’un sermó pronunciat a Kaiserlautern, durant la Setmana Santa de 1.946, ho acabo amb un: Amén!!

1a. Addenda: Circulen diferents versions de la reflexió de Martin Niemöller, totes amb el mateix fons, però canviant la militància de la gent que anaven a cercar.

Aquesta que reprodueixo, és la versió treta del web d’Amnistia Internacional, per tant, la dono com a bona.

2.a Addenda: Sovint s’ha atribuït aquest poema/cita/reflexió, al dramaturg alemany Bertolt Brecht. No és cert.

3a. Addenda:  Íñigo Errejón, que durant molt de temps va ser la gran esperança blanca de part del progressisme espanyol, en ser preguntat (maig de 2.019) per l’opinió que li mereixia la decisió de la Mesa del Congrés, de suspendre definitivament als diputats catalans empresonats, es  va cobrir de glòria tot manifestant a la tele: “Te tengo que reconocer que me pilla muy lejos, porque los madrileños tenemos una cosa superimportante Tenemos elecciones el próximo domingo”. L’assistent/deixeble de la mítica jutgessa Manuela Carmena, ens va deixar clar la seva manera de fer i de pensar.

Un consell Errejón: estigues preparat i no bordis massa. Procura no fer soroll i digues sempre que si als amos de veritat. De passada i per si de cas, ves fent un farcellet amb un parell de mudes.

4a. Addenda: Per si domineu l’idioma alemany, o bé us fa gràcia, us transcric l’original del sermó de Setmana Santa:

Als die Nazis die Kommunisten holten,

habe ich geschwiegen;

ich war ja kein Kommunist.

Als sie die Sozialdemokraten einsperrten,

habe ich geschwiegen;

ich war ja kein Sozialdemokrat.

Als sie die Gewerkschafter holten,

habe ich nicht protestiert;

ich war ja kein Gewerkschafter.

Als sie die Juden holten,

habe ich nicht protestiert;

ich war ja kein Jude.

Als sie mich holten,

gab es keinen mehr, der protestieren konnte.

Martin Niemöller

I ja posat a fer, transcric un sermó/missatge molt més esperançador.

Cada dia una experiencia nueva,

es la mejor terapia para sobrevivir,

todavía queda mucha tinta en el tintero

i un millón de historias que escribir.

Estas a tiempo de realizar tus sueños,

de cambiar tu suerte y ponerla del revés

solo hay que aplicar voluntad y valentía,

para alcanzar el cielo de una vez.

El mundo, es una caja de sorpresas,

que se abre con total facilidad.

Xavier Patricio Pérez

El Tiet Jaume, aspirant a filòsof casolà i de proximitat (quilòmetre zero), conegut també, en alguns ambients, com John Keating o Jean Louis Duroc

Soci n. 5 i seguidor empedreït, irreductible, contumaç, impersuasible, obstinat i incondicional del Futbol Club Martinenc.

Integrant n. 44 del mític grup de corriolistes radicals Caminaires del Ter.

Membre des de més o menys la mateixa època dels llegendaris Radical Walkers.

Soci n. 11 de l’Escuderia Pedralbes.

Soci n. 1.626 del Futbol Club Barcelona. Des de 13 de març de 1.956.

Espectador, captivat, fascinat, bocabadat i encisat dels partits del Girona F.C. Sempre  sempre, sempre, amb el pitet posat, per a no tacar-me la camisa

Soci n. 9 de la Penya Barcelonista Villaverde.

El Bruc a 09 de juny de 2.024

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!