Ahir tothom parlava de la festa de la democràcia i el civisme, la qual cosa em cansa sobremanera. Per començar més aviat és la festa de legitimació del sistema polític, que es podria resumir en la pintada que em va comentar un company “tu voto es su cohartada”. I això de que votar sigui un acte cívic no ho entès mai, en tot cas serà un acte polític, no considero que no anar votar sigui equiparable a no recollir les caques del teu gos…
Pel que fa als resultats, el que més m’ha sorprès és la gran
patacada d’ERC, no perquè pensés que no se la fotria, sinó perquè no em
pensava que fos tan exagerada. Esperava però que gent que votava CIU i
gent de l’esquerra independentista sociològica no els tornéssin a
votar, els uns per haver pactat amb el PSOE enlloc de Convergència, els
altres perquè han vist com ha mostrat clarament la seva cara de partit
tradicional i poc independentista i poc d’esquerres. ERC ja s’ho veia a
venir, i feia un temps que tornava a parlar d’independència pels
descosits, però sense cap mena de contingut. Crec força lògic pensar
que una bona part dels votants d’ERC les darreres estatals aquest cop
s’han abstingut. Especialment veient com el PSOE ha actuat a Catalunya
i també a Euskal Herria, on ha mostrat la seva veritable cara davant
els qui lluiten per l’alliberament nacional dins l’estat. Parlant
d’abstenció, a Catalunya ha pujat força, però a Euskal Herria ha estat
més que significativa, i tenint en compte que ETA havia demanat
explícitament l’abstenció, aquesta s’omple encara més de contingut
polític, ja que qui no ha votat sap que la seva abstenció la
capitalitzarà l’esquerra abertzale.
El vot cap al PSOE sembla
tenir la clau en el vot anti-PP, la qual cosa indicaria que gaire
entusiasme pels partits polítics que s’han presentat tampoc sembla que
el tinguin els electors i electores.
Tot plegat, un resultat
molt en clau espanyola: els que han caigut en el bipartidisme i els que
han passat bastant i s’han abstingut. El que ha resistit bastant bé ha
sigut CIU, que té una història de solvència contrastada a l’hora de
jugar a intentar governar a Espanya. Aquests sí que han aconseguit
bastant que el seu vot fos considerat “útil” per fer sentir una veu
catalana a Madrid.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
També pots estar contenta perquè gràcies a molta més gent com tu, a Lleida ens hem trobat amb un diputat del PP, en comptes del que teníem d’ERC. La frase del teu amic està bé, però recorda una altra que diu: “Els que voten en blanc o no voten, no governen mai. Els altres sí.” I et governen a tu també, per cert.
Però va, ànims que d’aquí 4 anys, potser tornarem a ser extraparlamentaris i tornarem a lluitar i etc.
Ciao