15 de maig de 2006
Sense categoria
11 comentaris

CAMÍ DE PASSATEMPS (IV)

CATEDRAL D’ARTÈRIES

La literatura (i potser només la literatura) pot crear anticossos que contrarestin l’expansió de la pesta en els llenguatges.

I. C.

Les garbes com cilindres daurats damunt el rostolls de Son Asgard.

Venetia m’ha enviat un essaemaessa.


«Arribaran les noves ruïnes com ecos d’un muntatge abrupte i elíptic que et deixarà entrar en els nostres somnis.»

«Caldrà sortir de la teva ermita, la teva cova, i el teu desert. Charles i jo sóm les possibilités de la fuite. Tu ets una categoria buida, pura impostura. V. Scott»

Els petits billets ja no són el que eren, diries A., amb una cara de dolentia continguda, i somrient amb dents de tauró.

Lechevalier estic segur que ha sabut obrir zones de la teva vida que creies fetes malbé pels carntrèmols de la disbauxa.

Escriure cansa, i avui he fet feina pel banc una mala fi d’hores. Algú s’ha de preocupar dels duros, de la nostra fortuna. Teva!

La nostra cartografia econòmica seria un bon tema de conversa.

Visc en un estat somnambúlic aquestes setmanes d’espera.

L’espera és tan dolorosa com alliberadora.

Mir les garbes cilíndriques com les ruïnes d’unes columnes dorades d’un partenó inexistent.Tenc la impressió que la nota de Venetia m’ha consolat de no sé quin mal.

El camp de blat segat és com un tapís en què es representa un combat legendari.

  1. L’altre dia, o sigui, ahir quan estava a una discoteca que se diu KINGDOM, devora DIVISION STREET, en el cor del centre de Sheffield, un amic meu frances, xerrant un angles molt afrancesat en la pronunciacio, carrega, estil i paraula, me va dir

    "Monsters are just monsters, and you are a monster in the art of living. I like you because you enjoy your life!"

    quan te diuen aixo poca cosa mes has de respondre, no?

    es diu Gabriel, ell tambe es poeta (en frances!) i sap coneixer els rodols de les paraules i les dents de les cigales. Sembla timid, com un d’aquests maletis poetes francesos que se tancaven a la seva buardilla per escriure i escriure, doncs ell n’ha apres sempre, del silenci, i ha sabut aprofitar les carns dels desanimats. Sempre.

    …………………………………………………………………….. (diccionari dels carnatges, on putes es CARNATGE HALL??????????????????????????)

    M’estic enfrontant als meus darrers dies en aquesta ciutat del metall, Sheffield, en el comtat de Yorkshire, just al costat de Doncaster i Chesterfield, el cor de Bretanya concretament… I a la vegada tenc ganes de tornar a Mallorca i aprendre a veure-la des d’altres perspectives, un cop has obert els ulls es mes facil mirar les coses

    i tambe es mes facil llegir, estimar, escriue (que en el fons tot ve a ser exactament el mateix!!!)

    la imatge convertida en paraula, emocio continental, poesia d’una estructura vertebrada, talment els ossos d’una esquena unica

    (xerrant de petites imatges, un amic mallorqui, Jaume Carrio, dema emet el seu segon curtmetratge a TVE 2, es diu IRREFRENABLE i esta molt be, a les 14:30 a TVE 2, que ningu no s’ho perdi!) Jaume Carrio sera prest una futura inversio en el terreny de la cinematografia mallorquina (ja el veig al costat d’Agusti Villaronga i Daniel Monzon)

    prest torno a Mallorca i vos vore a tots
    cuidau-vos molt

    good night and good luck!!!

    Jaume Pons      

  2. are you in Sheffield???

    we really should consider the art of perfection, the sublimation of every feeling and nice brigadoon of the skin, do you know the meaning of "haste"?

    try it, life goes on!

    TS ELIOT WORLD!!!

    it’s just fine!

    K.O.

  3. a què esperes?, diu la noia de la tele.

    ella ho té clar: en aquest desert miserable,
    o trobes el teu oasi o estàs ben perduda.

    jo tinc una orina excel.lent:
    moltes noies es barallen pel meu pixum matinal
    doncs els canvio un pot de pipí per una fitxa de la tele.
    Els metges m’han tret l’aparell de l’habitació perquè si no, no dormia,
    doncs jo vinc aquí, i miro el teu aparell a canvi del que vulguis.
    demana

    en Bruno

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!