Amb l’energètica actuació dels The Unfinished Sympathy, dissabte a
la nit, l’Altaveu va tancar les portes de la 21a edició amb un balanç
segons Albert Puig, director artístic del certamen, «molt positiu
sobretot en descobrir que les bandes de casa cada cop tenen un poder de
convocatòria més gran». De la vintena de propostes presentades en
aquest Altaveu, només La Bien Querida (i a mitges, ja que el projecte
de la bilbaïna Ana Fernández-Villaverde és compartit amb el català
David Rodríguez dels Beef) prové de fora dels països de parla catalana.
Hi han passat cap a 10.000 persones durant el llarg cap de setmana: «és
la quantitat prevista per la proposta que vam presentar, ha estat una
resposta més qualitativa que no pas quantitativa», puntualitza Puig.
La
descoberta d’aquest Altaveu va arribar dissabte a l’apartat Frontera
amb l’actuació dels valencians Sènior i el Cor Brutal. Una descàrrega
poderosa de rock dur dels setanta amb la mirada posada a Black Crowes i
a les jam-bands nord-americanes, capaços de fer sonar Molt lluny de Raimon al mig d’una tempesta elèctrica generada per Neil Young o fer, com a única concessió a l’amor, una cançó titulada València eres una puta.
En el mateix escenari de can Massallera, la banda de Cadaqués Ix! va
repassar el seu catàleg de ressons èpics i postures teatrals portant el
Bressols de tots els blaus de Lluís Llach a un terreny proper als Pink Floyd més planejadors.
A
la plaça de l’Ajuntament, els vilanovins La Brigada van escalfar motors
per l’edició del seu segon disc, del qual van estrenar algunes cançons
que incideixen en l’esperit folk i acústic, però afegint-hi més
matisos, i van incloure al seu repertori una versió del 20 de març de Joan Manuel Serrat i una lectura del We hate it when our friends become succesful de Morrissey, en versió d’Hidrogenesse, traduïda com És odiós quan els amics triomfen.
Per la seva banda, el grup de la Garriga Gertrudis va portar el seu
catàleg de rumbes i ritmes ballables on no hi va faltar un homenatge a
Michael Jackson en introduir fragments de ABC (Jackson 5) dins de Carai carai, recordant al desaparegut Willie DeVille amb la seva versió del Hey Joe o afegir-se al 50è aniversari de la Nova Cançó amb el Mort de gana de La Trinca.
A
Cal Ninyo, un escenari que segons Albert Puig «s’adapta a la realitat
dels artistes de casa nostra», La Bien Querida va oferir la ingenuïtat
madurada i seriosa i, després de passar pels escenaris grans del
Primavera Sound i del FIB, van demostrar que la seva proposta pren
millor cos i resposta en un escenari petit i proper.