Una història d’amor
Immaculate Fools, sala Zeleste (Barcelona), 11 de juliol de 1990
Anava jo cap el Zeleste a fer les fotos als Immaculate Fools i la persona que moltes vegades m’acompanyava als concerts en aquella època em va fer l’enèsima plantada. Quina paciència de sant tenia en aquella època…
Així que ja em veus, al carrer Almogàvers amb un photopass a una butxaca i una entrada a l’altre. Com he fet moltes vegades, faig i seguiré fent en aquest casos vaig decidir regalar-la al/la millor candidat/a (principalment anaven, van i aniran als subjectes acabats en femení) abans que quedin desaprofitades.
Als pocs minuts una afortunada, es clar, no es podia creure que un tipus al que no coneixia de res li regalava una entrada. Va insistir en pagar, finalment ho vam deixar en que em pagués en espècies i que li acceptava una copa dins de la sala. El concert va anar força bé per ser un grup que ha quedat en la història com un one hit wonder per la cançó homònima Immaculate Fools amb més fama i popularitat a l’Estat espanyol que no pas a la seva Anglaterra natal on van ser eclipsats pels The Psychedelic Furs.
I la noia? un cop establerts els llaços d’amistat propiciats per un parell de copes no se per quins estranys ressorts vam intentar i aconseguir entrar a camerinos juntament amb una amiga que ella s’havia trobat al concert. Un parell d’asos per una partida que cada cop donava més per guanyada.
Dins dels camerinos del Zeleste una de les noies va anar a saludar al cantant Kevin Weatherill i l’altre al guitarra Brian Betts, mentre jo anava a buscar algunes cerveses allà dins. Quan tornava amb el suc de civada… mi goso en un poso (el meu goig en un pou queda una mica lleig)… ambdues tenien els morros encaixats als dels seus interlocutors. Vaig veure clar que aquells músics eren uns contrincants molt difícils de batre i vaig decidir anar-me’n amb la cua entre les cames.
Mesos després vaig quedar amb elles a la terrassa del Zurich i van venir acompanyades dels seus respectius companys que encara eren el cantant i el guitarrista del grup. Més o menys em vaig sentir satisfet de saber que gràcies a mi havia nascut una història d’amor. Mai en vaig saber res més d’ells.
Què m’ha fet despertar la neurona? Que el proper dia 18 de gener es presenten a la sala Be Cool els Dirty Ray, un projecte format per Kevin Watherill, el cantant de Immaculate Fools. Seguirà la història d’amor després de divuit anys?