ROCKVIU

Adrià Puntí, Festival Acústica (Figueres) 31 d’agost de 2007

Brutal, senzillament brutal. El geni ha renascut, aparteu les criatures que dispara amb bales.

(No hi ha cap retoc ni afegit a la fotografia, va cantar "Si" com si se li escapés l’ànima per la boca)

Article publicat a El Punt el dia 1 de setembre de 2007

Adrià Puntí reneix a l?Acústica

Xavier Mercadé/Enderrock/Figueres

Després de dues jornades d?escalfament amb les actucions de Mone, Big Mama i Novo, la sisena edició de l?Acústica a viure divendres la seva primera gran jornada amb un notable èxit de públic. El presentador televisiu i radiofònic Manuel Fuentes i la seva Spring?s Team van omplir la plaça de l?Ajuntament amb un repertori d?homenatge a Bruce Springsteen, mentre que Adrià Puntí va signar una de les seves millors actuacions en molt de temps. El component de Whiskyn?s Joan Masdeu va oferir una actuació íntima i senzilla mentre que grups novells com Dr. Fargo, Desembre o el grup de reggae Green Valley van trobar en l?Acústica un aparaador perfecte per donar a conèixer al públic les seves cançons. L?aglomeració de gent no només es va notar en els escenaris musicals si no també en la segona edició de la Fira Menjars del Món on per la nit aconseguir un simple choripan argentí o un cuscús magribí significava enfrontar-se a llargues i pacients cues.

Sense por a que la metereologia jugués cap mala passada, el cantant i líder de Whiskyn?s Joan Madeu va obrir foc la tarda de divendres amb un concert que va complir l?esperit fundamental del festival. Sol a l?escenari i acompanyat només per una guitarra acústica, el music reusenc va oferir el que ell anomenta Miniatures amb un repertori basat en temes oblidats, cançons noves, algun clàssic del seu grup (Lluny, Del Sud, Balla…) i versions de Joss Rouse, The Tears i Jayhawks.
Enguany l?Acústica s?ha proposat donar un pas endevant i oferir-se també com un aparador de noves bandes i nous sons. Així l?escenari dels Jardins Puig Pujades, al costat de la exitosa segona fira Menjars del Món, es va poder assaborir també la tongada de nous cantautos altampurdanesos o el pop depressiu i intimista de Desembre. Els Dr Fargo, que acutaven a l?escenari de la plaça de l?Esglèsia, eren en canvi més de la conya marinera al cantar-li cançons a David Beckham o al sexe en urinaris públics.
Però en aquesta edició de l?Acústica de ben segur que tothom recordarà l?actuació d?un Josep/Adrià Puntí en estat de gràcia. Concient dels seus error i mancances que ja semblen inevitables en els seus darrers i esporàdics concerts, va saber sobreposar-se amb cops de geni davant d?un públic atent i espectant que va saber disculpar els petits moments de dubte de Puntí. Un repertori plagat de clàssics tant de la seva carrera en solitari com amb Umpah Pah (Nina ensucrada per començar, Un joc d?ous (des de la plaça Gomila), un Si més escopit que cantat o les inmenses Ull x Ull i Coral·lí) que el músic va reconèixer ?haver estat treballant-lo fins les cinc del matí?. Una preparació prèvia que es va traduïr en un concert que en fa creure que l?artista abans conegut com Adrià Puntí (en els darrers temps es presenta com Josep Puntí canta cançons Adrià Puntí, i el va presentar senyalant una cadira buida) pot renèixer i tornar a oferir la seva genialitat. Al cap d?una hora de concert la comunió entre artista i públic era absoluta, però l?inici de l?actuació de Manel Fuentes i les campanades de l?esglèsia van posar punt i final a un dels millors concerts d?Adrià Puntí en anys. Hi havia la impressio que el concert podia haver durat molt més, ni el músic volia abandonar l?escenari ni el públic les cadires. El Senyor doctor va posar punt i final a una actuació emotiva i brillant.
Bruce Springsteen sembla haver-se oblidat de Catalunya en el primer tram de la seva nova gira, però Manuel Fuentes, reconegunt fan del Boss, ha fet be els deures ja que va començar l?actuació amb Radio Nowhere, la nova cançó de Bruce que fa menys d?una setmana va sortir al mercat. ?Hi ha gent que em ve a veure a tot arreu i em veig obligat a anar renovant continuament el repertori i afegir corre-cuita noves cançons?, ens comentava el presentador de Caiga Quien Caiga a la televisió i Problemes domèstics a la ràdio abans de la seva actuació. Fuentes es va presentar amb una potent banda, la Spring?s Team, amb la que va repassar el bo i millor del músic de New Jersey: Badlands, Darkness on the edge of town, Glory Days o un I?m on fire on li va començar a fallar la veu. La seva actuació va comptar amb Jofre Bardagí convidat a cantar (American Skin) 41 shots mentre que el guió del repertori se?l va saltar algunes vegades per fer picades d?ullet al públic amb L?Empordà de Sopa de Cabra o l?Stay popularitzat per Jackson Browne. Com una bona cover band i com a bon showman que és Fuentes, va oferir números habituals d?Springsteen com convidar a ballar una espectadora a Dancing in the dark o un Twist and Shout kilomètric. Llàstima que es deixés l?imprescindible Born to run per arrodonir l?actuació. Per la seva banda el duet format per Santiago Campillo dels M-Clan i Migel Bañón de Los Marañones van signar un duel de guitarres acústiques amb sabor tabernari i el millor del blues del Mississippí.
Exiliat de Madrid i resident actualment a Terrassa, Lichis i la seva La Cabra Mecánica va cloure l?escenari de la Plaça de l?Ajuntament amb la seva particular versió de la cançó d?autor d?xstrarradi. Respectant el format acústic, el seu concert va incloure cançons com Mi única riqueza, Felicidad, El malo de la película, La lista de la compra o una particular versió del Knockin? on heaven?s door de Bob Dylan amb que va acomiadar l?actuació davant d?una plaça plena de gom a gom i amb un ambient eminentment festiu.
Aquesta sisena actuació de l?Acústica es finalitzarà avui diumenge amb l?actuació de Joan Tena als Jardins Puig Pujades (20 h).