ROCKVIU

Obrint Pas, Senglar Rock (Lleida), 28 de juny de 2007
Article publicat a El Punt el dia 30 de juny de 2007

Obrint Pas encén el Senglar Rock
La desena edició del festival engega amb una bona previsió d’assistència
Xavier Mercadé/Enderrock

Amb
menys calor que l’any passat però sense piscina, canvis en la zona
d’acampada i en la situació d’escenaris, la desena edició del Senglar
Rock va arrencar dijous amb una afluència força engrescadora de públic
que va començar a plantar les seves tendes a les sis de la tarda. Una
jornada musical marcada per l’eclecticisme que es va encetar amb els
alumnes del Campus Rock, va portar l’intimisme de Sanpedro, el pop fresc del grup de Ponent Lexu’s, el folk fester de Rauxa, el funk eixelebrat de Chocadelia Internacional i la sorpresa de mesclar en el mateix escenari el cantant Antonio Orozco i Obrint Pas.

La
d’Antonio Orozco era una proposta arriscada i fins i tot transgressora
amb l’esperit del festival. Tot i ser un artista que s’ha atrevit a fer
un parell d’actuacions al Palau Sant Jordi de Barcelona i que encapçala
les llistes de vendes, no va atraure cap multitud considerable al
Senglar Rock. Quan va sortir a l’escenari al davant tenia la mateixa
quantitat de públic que els sabadellencs Rauxa, que a la mateixa hora
tocaven en un altre escenari. El cantant de l’Hospitalet de Llobregat,
que es va dirigir al públic en tot moment en castellà, va felicitar els
organitzadors del Senglar Rock. Però el seu concert va acabar amb un
sabor agredolç en no oferir un darrer bis sol·licitat pel públic,
deixar-se la seva cançó més representativa, Devuélveme la vida, i escurçar considerablement el repertori que porta actualment en la gira de presentació del seu disc, Cadizfonia.

Els
que no van tenir cap problema per atraure tot el públic assistent del
Senglar van ser Obrint Pas. Els valencians van tornar a demostrar ser
tot un fenomen de gran tirada popular que va buidar completament el
recinte i va deixar el grup de Premià de Mar (Lo:muêso) sols com uns
mussols descarregant el seu hardcore adrenalític davant únicament d’unes desenes de persones.