ROCKVIU

David Bowie, Mini Estadi FC Barcelona (Barna), 7 i 8 de juliol de 1987

Aquest de David Bowie va ser el primer gran concert en un estadi al que vaig anar amb la càmera. Fins aleshores havia recorregut tot el circuit de sales, ateneus i casals de Barcelona fent tasques fanzineroses (el fanzine Voll-ker)

Dues nits de juliol seguides, amb les entrades comprades des de feia mesos cremant-me a la butxaca… com a bon fan. Els temps de les acreditacions de premsa encara quedaven lluny i poder sobreviure de la fotografia era un somni inabastable. Dues nits seguides arribant ben d?hora per plantar-me a primera filera, al costat de la tanca de seguretat veient les actuacions dels teloners (Aviador Dro i uns Stranglers en l?inici de les seves hores baixes) i, a la fi, el ?Glass spider tour? de David Bowie.

Veure a Bowie era com tocar el cel, era tenir davant el músic que més havia admirat des que vaig comprar-me el single d??Ashes to ashes? a Discos Castelló arrel d?una crítica que va publicar (Ignasi Julià?) a la revista Vibraciones.

Com canvien els temps: quan vaig entrar al Mini-Estadi, els encarregats de tallar les entradees em van preguntar què hi portava a la bossa. Jo només vaig comentar que una càmera (la del meu germà, amb teleobjectiu i tot) i es van quedar tan amples. Avui en dia seria considerat com un delinqüent a l?alçada de qui s’atrevís a portar una ampolla d?aigua. A no ser, es clar, que portés una compacta digital d?aquelles que només serveixen per deixar anar esclats de flash però no per fer fotos aprofitables.