ROCKVIU

Massive Attack, Pavelló Olímpic (Badalona), 7 d’octubre de 2010

El so Bristol, el trip-hop… són simples etiquetes que amb el pas del temps han perdut tot el seu valor aglutinador per convertir-se en una simple referència perduda en la història de la música. Amb els anys Massive Attack han sabut sortejar i sortir-se’n d’aquestes catalogacions a base de construir un discurs propi i personal on la música acaba convertint-se en un element per remoure consciéncies sense caure estèticament ni en els elements apocalíptics ni en vistosos focs d’artifici. “Heligoland” (Virgin, 2010), el seu cinquè disc, és una excel·lent mostra d’una banda que ha sabut recrear el seu so particular sense caure en la repetició i obrint nous camis sense sortir d’un camí marcat per lentes cadèncides amb bases electròniques.

El grup està dirigit actualment per Robert de Naja “3D” i Grand “Daddy G” Marshall com a membres fundadors, però en directe manté l’esperit de societat cooperativa amb el que van nèixer, comptant fins a deu músics a sobre l’escenari per a construir un concert exemplar. Uns músics que estaven recolzats per un senzill i efectiu aparell lluminotècnic (efectiu des de lluny, un desastre per fotografiar-ho de prop) on destacava una gran pantalla de LEDS a les seves espatlles que a “Inertian creeps” va convertir-se en un gran mur on tant denunciava les detencions indiscriminades arreu del món o la llei Sinde contra las descàrregues, contraposant-ho amb notes frívoles sobre Paris Hilton, Lady Gaga, Penélope Cruz o Belén Esteban. Conscienciats i ben assessorats, aquests missatges llançats al públic estaven convenientment escrits en català.