ROCKVIU

Quimi Portet, Can Barrades (L’Hospitalet de Llobregat), 15 de març de 2007

Ahir a l’auditori de Can Barrades de l’Hospi, l’astre Quimi Portet va oferir el que és ?sense cap mena de dubte? el seu millor concert d’aquest World Tour 2007. Ara només cal superar-lo. Ula ula!

Article publicat a El Punt el dia 18 de març de 2007

Míting intel·lectual
música / Quimi Portet
Xavier Mercadé

El
comentari d’una carnissera de la capital d’Osona, «matem els dimarts i
els divendres», va provocar el títol triat per al sisè disc en solitari
d’«el guapo d’El Último de la Fila». A la pastisseria Masramon, al
centre de Vic, s’hi anuncia: «Els dimecres, bunyols, els divendres
també.» Si Quimi Portet hagués enregistrat el seu nou disc per
Quaresma, hauria triat un altre títol? Justament a sobre de la
pastisseria Masramon, el Casino de Vic, va ser l’espai escollit per
Portet per fer la preestrena del seu World Tour 2007 davant
d’un grapat d’amics, coneguts i senyores que passaven per allà mentre
els habituals del Casino continuaven les seves partides de dòmino. Una
gira que va tenir la seva presentació oficial dos dies després a
l’auditori de Can Barrades (l’Hospitalet de Llobregat) dins del
Barnasants.

Matem els dimarts i els divendres és un disc
continuista en la carrera de Quimi Portet, però hi retrobem un músic
que vol humanitzar la figura de l’artista dessacralitzant-la en tots
els sentits. Quimi fa discos principalment per divertir-se i pel plaer
de fer música, un sentiment que queda reflectit en els seus directes.
Només de sortir a escena els intricats llaços entre artista i públic ja
queden establerts en una comunicació interactiva, ja sigui per deixar
anar el crit de guerra «ula-ula» («això és un gran míting
d’intel·lectuals») com per demanar que abaixin l’aire condicionat,
convidar a tothom al davant de l’escenari per fer-se la foto de rigor o
aconseguir el final apoteòsic amb el públic dempeus cantant Macarrons (versió Gold).
El grau de complicitat amb el públic (també palès en el seu propi bloc
d’internet) fa que fins i tot l’acte de veure’l afinar la guitarra es
converteixi en una part més de l’espectacle o descobrir el «protocol de
final del concert» explicant com funcionaven els bisos i les cançons
que faltaven. Portet corre el perill d’acabar com El club de la comèdia
o, encara pitjor, com un concert de Quim Vila, encara que aquest és un
extrem difícil d’arribar. Tal com reconeixia Quimi: «No és surrealisme,
només un humor particular.»

Els dos concerts van ser una veritable apocalipsi intel·lectual dins els termes de la simbologia de Portet. Lauren Bacall es fusionava amb un final digne de Sonic Youth; Àfrica, 11 de la tarda es converteix en tot un himne generacional; Massa guanya una intensitat inaudita, la mateixa de què també van gaudir Francesc Pujols i Estampes de sants, o la transformació que pateix a Si a Déu plau…, en què Quimi deixa la guitarra i intenta fer de rock star
amb moviments que recorden el seu excompany del grup amb què va
triomfar a final del segle passat. «És divertit això de formar part
d’un conjunt», va declarar a Vic, referint-se a La Gran Orquestra de
Ganduls Pertorbats, la mateixa banda que l’acompanyava en l’anterior
gira amb l’inseparable Antonio Fidel al baix, Jordi Busquets a les
guitarres i Xarli Oliver a la bateria. Si no existís, ens l’hauríem
d’inventar.

Llocs i dies: Casino de Vic, 13 de març; auditori de Can Barrades (l’Hospitalet), 15 de març