ROCKVIU

Fangoria, Espacio Movistar (Barcelona) 8 de febrer de 2007

La vaig veure per primera vegada l’any 1983 a l’enyorat Zeleste del carrer Argenteria. En aquest quart de segle ha aconseguit reinventar-se contínuament i renovar el seu públic any rera any i seguir sent la diva del petardeix i l’hedonisme. Però calia inflar-se d’aquesta manera?
Article publicat a El Punt el dia 10 de febrer
«Glam» de blanc
música / Fangoria

És
sorprenent el poder d’autoclonació i reinvenció creat per Alaska. Ja
poden passar colles i anys, dècades de permanència en el món de la
música, que ella continua sent el més in, el més cool i
el més modern. Ara van vestits de blanc, l’escenari fa mal a la vista
amb tanta claror, però ho podrien fer de rosa o de verd que Alaska
continuaria sent la diva divina de les revistes de moda i les
discoteques fashion. Alaska ja no és aquella imitadora de
Siouxsie que volia ser un pot de detergent. Amb el temps ja no
necessita ningú que la reivindiqui ja que ella mateixa se sap vendre
molt bé, creant un personatge amb un estil propi i definit que en
alguns moments arriba a la caricatura sobretot quan ens fixem en la
desmesurada crescuda artificial dels seus pits. Fa uns quants anys van
descobrir la veta del públic gai i van traspassar les seves influències
punk i glam al camp de l’electrònica amb la inspiració indispensable dels Pet Shop Boys.

Amb
gairebé tota la instrumentació precuinada, Nacho Canut ja no es penja
el baix sinó que s’amaga al darrere d’una torre de teclats, mentre que
com a músics l’acompanyen dos guitarristes, un cantant de reforç i dos
coristes ballarins amb el sexe dels àngels. L’actuació de Fangoria a
Barcelona va tenir més d’espectacle televisiu que no pas de concert.
Els canvis de vestuari i coreografia provocaven que l’estètica estigués
pel damunt de la música. Una escenografia que va canviar a mig concert
per passar-se a la foscor i al dol habitual en la imatge del grup. Amb
un repertori basat pràcticament en la seva obra més recent, les cançons
noves d’El extraño viaje, com ara Criticar por criticar, s’han adaptat bé en el seu repertori. I per als més antics seguidors del grup va deixar per al final Rey del glam,
un dels èxits de la primera etapa de Dinarama, en què va convidar a
l’escenari els teloners Miranda i Nancys Rubias i a La Terremoto de
Alcorcón, personatge que faria la seva performance un cop
acabada l’actuació de Fangoria. Tot això amb la sala plena de gom a gom
i tot el paper venut per les seves dues actuacions consecutives. Tal
com diuen a Miro la vida pasar, tot podria ser pitjor.

L’estirada
d’orelles en aquesta ocasió és per als gestors de l’Espacio Movistar,
un gran envelat asèptic i funcional situat al Fòrum i patrocinat per
una marca de telefonia que en el seu mig any de vida ha tingut una
programació de concerts en què la presència de grups catalans ha estat
més aviat escassa, mentre que la de grups que cantin en la llengua del
país ha estat pràcticament nul·la. Una absència del català que també és
palpable en el mateix nom del local i que tampoc brilla en les
indicacions internes ni en els comunicats de premsa.

Lloc i dia: Espacio Movistar (Barcelona), 8 de febrer.