ROCKVIU

Ramones, Palau d’Esports (Barcelona), 8 de febrer de 1989

El meu procés d’aprenentatge ha tingut molts daltabaixos, i fins i tot moments incomprensibles. Tres rodets sencers, més de cent negatius en blanc i negre (això fa vint anys era molt, moltíssim) tirats des de primera filera del concert dels Ramones… i només tres fotos més o menys salvables. Eren els anys que tenia un pis compartit al carrer Tamarit, al costat del Palau d’Esports, quatre parets que es convertien en el lloc de pas, parada i fonda de molts colegues per posar-nos torradíssims abans i després del concert. Si, ja se que això no és excusa…

Cal tenir en compte que la bogeria de passar-me tota l’actuació a les primeres fileres (no, en aquella ocasió no tenia photopass) dels Ramones, te el seu mèrit. I allà estava fins que, de cop i volta, des del visor de la càmera vaig veure una mà que s’atançava i me la començava a estirar. Tot va anar molt ràpid: era la mà d’un encarregat de seguretat a qui no li agradava que al mig de tot el merder hi hagués algú disparant fotografies (desenfocades i mogudes), algún amic que tenia a la vora, crec que Joan, en veure l’acció li va etzibar directament una hòstia a la cara… i ja estava el merder muntat mentre jo deixava el meu lloc a l’avantguarda i corria a amagar-me entre la multitud mentre Joey Ramone cantva allò de “Hey ho, let’s go”.

…/…

I recordo tot això el dia que han mort Sky Saxon i Farrah Fawcett, dos referents en diferents etapes de la meva vida. Ah! i també Michael Jackson se’n ha anat sense passar abans per davant del meu objectiu.