ROCKVIU

Estopa, Auditori (Cornellà) 15 de desembre de 2009

La crònica a vull llegir la resta de l’article

Música/Estopa

Lloc i dia: Auditori de Cornellà, 15 de
desembre

Font d’energia

Xavier Mercadé

Fa deu anys la Seat va perdre dos operaris
que de ben segur que animaven la cadena de muntatge amb un bon humor
insubornable, però en canvi el món de la música va guanyar un parell de
cràpules que li ha injectat una dosi d’espontaneïtat i un grapat d’himnes
d’extraradi. El desembre de 1999 quan tot just acabaven de guanyar el premi del
concurs de cantautors d’Horta-Guinardó i enregistraven aquell primer disc que
acabaria esdevenint un èxit multitudinari declaraven a la revista Neon:
“Esperem que a la gent els hi agradi la nostra música i podem viure de tot
això. Seria un somni”.  Aquest
somni s’ha traduït una dècada després en el doble disc X Aniversari on per una banda canten el seu repertori amb un grapat d’amics que han
fet aquest anys (Rosendo, Sabina, Serrat, Albert Pla o els mateixos Los
Chichos) i per altre diversos productors i músics (Alejo Stivel, Javier Limón,
Carlos Jean…) agafen els clàssics del duet de Cornellà i els donen la volta
com un mitjó. En definitiva, una excusa com qualsevol altre per tornar a sortir
a la carretera i, en aquest cas, començar una gira per locals recollits i
teatres a l’hivern, per tornar al seu estat habitual de grans recintes a
l’estiu.

“És una passada poder gaudir del silenci que
es pot produir en un teatre” reconeixia després del concert David Muñoz. Però a
Cornellà ho tenien difícil per aconseguir-ho ja que jugaven a casa i el públic
(que va esgotar les 700 entrades en només vint minuts) anava disposat a
deixar-s’ho tot per ells, cantar totes les cançons i ovacionar-los durant
l’hora i mitja de concert. Sota crits de “guapos” o un repetit d’“Estopa mola!”
acompanyat per centenars de flaixos que il·luminaven l’escenari, els dos
germans només amb les seves guitarres van arrencar el concert amb Tan solo i Monstruos. Un format acústic que es
suposava que volien potenciar però a partir de les següents cançons, Mi
primera cana i Luna Lunera
van trencar amb tota la banda que habitualment els acompanya en directe. La
cèlebre La raja de tu falda va marcar el primer
instant àlgid de la nit mentre que a Tu calorro va
arribar el moment més incendiari de la nit amb la col·laboració de Muchachito
Bombo Infierno que va posar potes amunt tot l’Auditori de Cornellà. Un
repertori farcit dels seus  éxits,
amb Fuente de energía el públic es va deixar estar
de protocols teatrals i va aixecar-se a ballar pels passadissos. Bosanova, Cacho a Cacho i Como Camarón, tres èxits del seu disc de debut, van marcar el final del concert.

Com en tot inici de gira, els nervis poden
jugar males passades. A David Muñoz se li van oblidar part de les lletres
d’algunes cançons (Ya no me acuerdo, Cuerpo
triste, Hemicraneal…)
sent ràpidament tapat pels càntics del públic, on hi havia un bon grapat
d’amics del barri i familiars. “Poden passar el anys, però encara som uns
nouvinguts” comentaria en David Muñoz que durant l’actuació va confessar la
seva intenció en convertir-se en “jueu-anarco-masònic”. Van acomiadar l’actuació
amb un “fins sempre, Cornellà!” que ràpidament van corregir per un “fins demà!”
a la ciutat on viuen i que els ha vist néixer i créixer.