ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

Es força la màquina

MANU CHAO LA VENTURA, Festival de la Porta Ferrada—Sant Feliu de Guíxols (Barcelona), 20 de juliol de 2012

Pot venir amb una formació mínima de quartet (en què, això si, destacava la gran figura de Gambeat al baix i als sàmplers, antic company dels temps de Mano Negra), sense teclats ni vents i on molts sons apareixien pels equips de só de forma ‘màgica’. Pot fer totes les cançons amb un mateix patró i acabar-les amb bombos redoblats i càntics calimotxeros. Pot ser també que de tant repetir constantment “qué pasa en la calle!”, “próxima estación: esperanza!” o “en la carretera!” sembli molt sovint una caricatura d’ell mateix feta per l’equip de Muchachada Nui (nui!). Que en cap moment fes referència a la situació de crisi a la península (encara que ben mirat, si ho hagués fet ara se l’estaria acusant de pamfletari). Pot reciclar fins atipar-se i sense amagar-se el llegat de Gato Pérez, Bob Marley i, per què no, el dels mateixos Mano Negra. Pot fer un repertori sense material nou que acaba en el seu últim disc publicat el 2007. Pot seguit jugant a la puta i la ramoneta amb concerts secrets (mensualment a la sala Salamandra de L’Hospitalet) que malauradament només s’assabenten els Erasmus i la colònia estrangera del Gòtic. I que només tingui previstes dues actuacions en escenaris grans programades en festivals estiuencs. Pot afegir-se a la nòmina de músics que ens fan signar contractes per poder-lo fotografiar. Pot ser que faci concerts d’una hora i els acabi amb una hora més de bisos a base d’allargar i repetir les cançons fins a l’infinit i més enllà.

Tòpics i més tòpics.

Però Manu Chao segueix sent el putu amo, el ‘king of the mambo’, el boss del bonrotllisme i la fusió cultural i musical. Un músic que deixa qualsevol altre banda del génere com a cadells i aprenents en bolquers. Que deixa encara bocabadat a qui vulgui enfrontar-se a un directe d’ell. Un clàssic incorruptible que només aixecant la seva ma dreta aconsegueix que tota una massa de gent es mogui al seu ritme, i que fins i tot els que havien deixat el iot aparcat a la cantonada cridin “marihuana ilegal!”.


//

 

 

Publicat dins de Crònica | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.