Festival Acústica, Figueres, 1, 2 i 3 de setembre de 2011
Crònica publicada a El Punt Avui el dia 5 de setembre de 2011
La pluja respectuosa
05/09/11 02:00
–
Figueres
–
Xavier Mercadé
Ahir amb l’actuació d’Els Catarres, es va tancar l’edició més
reeixida del Festival Acústica. Prop de 45.000 persones han omplert els
carrers i les places de Figueres en una edició que suposa “la
consolidació definitiva del festival i que l’ha convertit en una
convocatòria de públic important i constant”, segons declarava el seu
organitzador Xavier Pascual. Totes les alarmes estaven enceses, la
previsió meteorològica augurava poc menys que el diluvi universal versió
2.0 per la zona de l’Empordà. Però finalment la meteorologia va decidir
prendre’s una treva i es van allunyar els xàfecs que podien haver
aigualit el desè aniversari del Festival Acústica. Un festival que va
ser previsor i va traslladar el concert de Sílvia Pérez i Toti Soler al
teatre El Jardí i va augmentar així l’aforament d’un públic que va
acudir a deixar-se seduir per una veu per a la qual ja s’esgoten els
qualificatius per definir-la. Bé, algunes gotes van caure, però això no
va ser un problema per Joan Colomo, que va tocar davant d’una cortina
d’aigua i un bon grapat de valents armats amb paraigües, ni per La Iaia,
la banda osonenca que va guanyar l’edició 2010 del concurs Sona 9 i que
s’estan obrint camí a ser considerats una de les grans revelacions
d’aquesta temporada. Un camí que també volen seguir grups com The
Mamzelles, Acousters o Sense Sal en la semifinal del concurs que es va
celebrar a l’Ajuntament.
El que sí que va penjar d’un fil fins a l’últim minut va ser la segona representació de Salvador Dalí Canta.
Però tot es va solucionar amb un cert retard que també va afectar el
concert de Pastora, ja que la seva vocalista, Dolo Beltran, hi
participava també. Mentre els Sidonie van estrenar peces del seu nou
disc El Fluido
García, de propera aparició, amb un directe amb el qual la
banda vol retornar als inicis, amb un so més contundent, psicodèlic i
proper al trio original i un guitarrista de suport a l’escenari.
Sens
dubte el plat fort i que més públic va aplegar va ser el concert
d’Antònia Font que, tal i com estan fent en tots els concerts d’aquesta
gira, reserven la primera meitat a fer una repassada exhaustiva a Lamparetes mentre que la resta de concert és una traca de grans èxits dels mallorquins.
Un
dels grans encerts d’aquestadesena edició de l’Acústica ha estat la
redistribució dels espais: s’ha traslladat la fira Menjars del Món a la
plaça Catalunya, s’ha eliminat l’escenari de la plaça de l’Església,
s’ha alliberat la Rambla per situar-hi l’escenari més multitudinari i
s’ha esponjat així el centrede la ciutat. Una decisió que ha fet aquest
certamen encara més dinàmic i atractiu.
Crònica publicada a El Punt Avui el dia 4 de setembre de 2011
L’encís de l’Acústica
Els grups que actuen al festival s’impregnen de l’esperit de Figueres
Poques vegades s’han vist els carrers de Figueres tant atapeïts de
públic com la nit de divendres. Moments en què era difícil transitar
pels carrers i places quan van confluir alguns dels concerts més
populars d’aquesta desena edició de l’Acústica.Tot i la clara
competència mediàtica que suposava tocar a la mateixa hora que l’ex-Operación Triunfo Beth (que va tenir la col·laboració de la tamb é ex-OT
Elena Gadel) o el locutor de ràdio Manel Fuentes fent de Springsteen
al mateix moment en què tothom es rendia a la màgia de l’espectacle Salvador Dalí Canta,
la menudaRussian Red també es menjava la seva part del pastís esgotant
les entrades pel deliciós concert que va oferir al claustre de
l’institut Ramon Muntaner.
“Aquest és un dels llocs més macos on hem pogut tocar”, va reconèixer l’autora de Cigarrettes
abans de confessar que Figueres “era el primer lloc on sempre he volgut
tornar després d’haver-lo visitat fa molts anys amb la família”.
Aquesta és la màgia de l’Acústica, aconseguir que els grups que hi
toquin se sentin com a casa, que surtin de la rutina per oferir un
concert diferent. Com el que va oferir Pau Donés en una intransitable
Rambla, tocant en format de trio per segona vegada en els seus setze
anys d’història. O els vendrellencs Lax’n’Busto que, en plena setmana de
celebració dels seus primers 25 anys en el món del rock, van oferir un
concert en format gairebé íntim recuperant l’essència de la denominació
del festival. A qui no li va caler impregnar-se de l’esperit de la
ciutat va ser al figuerenc Joanjo Bosk que va conjugar la seva veu amb
els versos dels poetes empordanesos.
Crònica publicada a El Punt Avui el dia 3 de setembre de 2011
La gent normal
Manel, Le Croupier i The Pepper Pots donen raons per creure en la
música en directe en l’inici de la desena edició del Festival Acústica
de Figueres
03/09/11 02:00
–
Mercadé
–
Xavier
Si comença setembre i als carrers de Figueres hi sona música en
directe és que el món encara gira correctament i l’Acústica ja està en
marxa. Dijous a la nit va tenir un nom propi: Manel. Un grup que quadra
perfectament amb l’esperit inicial de l’Acústica, quan, lluny de ser un
festival multitudinari, lluitava contra corrent per aconseguir el
silenci de l’audiència davant de concerts que sublimaven la categoria de
l’unplugged. Un grup que ha nascut mentre el festival es feia
gran i que fins ara no hi havia pogut estar present. “Hem hagut
d’esperar a la millor edició del festival”, augurava satisfet Xavier
Pascual, l’organitzador de tot plegat. La proposta de Manel encaixa amb
un festival fet per a la gent normal i de carrer, amb un cartell on no
cal cap doctorat per descobrir el noms més populars i sí molt d’interès
per descobrir la lletra petita.
Com és habitual, Manel van sortir a
l’escenari amb aquell posat humil que a alguns els fa ràbia però que
han sabut convertir en una marca registrada. El Claustre Ramon Muntaner
va registrar un ple total d’un públic còmplice, amb el figuerenc Kiko
Veneno i el saragossà Juan Aguirre d’Amaral (fan declarat del grup)
mirant-ho bocabadats des de la cadira. Un concert tranquil i mesurat,
com tots els d’aquesta gira de 10 milles per veure una bona armadura,
on el que més semblava preocupar els músics eren les possible picades
dels mosquits que corrien per aquell antic Claustre convertit actualment
en pati d’escola de secundària, les pintades a les portes dels lavabos
de la qual podrien inspirar tot un disc sencer de Manel…
L’altra
cara de l’Acústica, i potser la més real, es vivia entre les quatre
parets del Cafè Soul, on el grup gironí Le Croupier lluitava per
mantenir l’atenció d’una trentena d’espectadors amb el seu petit cabaret
ambulant. Una mossegada de realitat d’uns músics disposats a deixar-se
la pell per expressar els seus sentiments… quan la contractació
precària els somriu. I la segona nit de l’Acústica
va acabar sota ritmes vintage recuperats
per The Pepper Pots, crescuts després d’haver sonat insistentment
aquest estiu a TV3. Ortodòxia soul executada amb veritable amor cap als
sons clàssics de la Motown.
