Colla de galifardeus
Los Carradine, MMVV (Vic), 14 de setembre de 2007
Corria mitjan dels anys vuitanta. Discos Castelló, el de principi de Tallers, era un dels millors punts de venda de fanzines (la botiga Informe a part) que tenien curosament situats en una caixa de fusta en un racó de la botiga. Allà hi anava jo a deixar les còpies fotocopiades del meu Voll-Ker tot content i orgullós. De tan en quan hi tornava per fer el que ara es diu product placement, es a dir posar el meu zine al davant de tot per que tothom el veiés.
Un bon dia quan ho acabava de fer, va venir un personatge que amb tota la barra del món va agafar el seu opuscle, anomenat Teorías Histéricas, i em va prendre el lloc. Actitud a la que jo vaig respondre desfent-li la jugada. Després d’un violent estira i arronsa ens vam presentar i vam anar a buidar uns quants bars de la zona de Tallers.
Aquell personatge era en Xavi Castillón (a Girona li diuen Xevi, ves a saber per què), porta ja anys i panys portant la secció de cultura d’El Punt a Girona i segueix sent una de les persones que més m’alegra trobar-me en qualsevol situació. Com per exemple ahir presentant improvisadament als Los Carradine a Vic.
Casualitats: a en Castillón també el coneixia la meva dona, la M+, per haver compartit classes a la facultat de periodisme, lloc on també coincidien amb en Xavi dels Carradine. I ara al Xavi Carradine me’l trobo cada matí amb les lleganyes posades quan vaig a deixar al Gerard a l’escola i ell porta la seva Anna i al Sergi. Cercles que es tanquen.
Que bonic quan es tanquen els cercles i es fa evident que les avinences no són gratuites.
Ahir va ser MOLT EMOCIONANT, veure al "Xevi" presentant de nou als Carradine (ell va ser qui els va presentar també a la seva primera actuació a Torre Llobeta no vull ni pensar quants anys enrere… jo diria que tu també hi eres, no?).
Que bonic veure junts el que sens dubte és el meu trio de Xavis preverits. Gràcies per venir i per fer-ho possible!!
Caram, XM, aquest comentari teu és de gallina de piel. La feliç disputa entre el Voll-Ker i el Teorías va acabar amb una sòlida amistat. Fins i tot coneixent la història és bonic llegir-la de nou.
I pel que fa a XC, vaja, l’altre dia déiem amb la resta dels carradines que és l’amic que més alegria provoca trobar-nos i compartir una estona. Ara ja feia uns quants anys!!
La meva batallita: dissabte a la tarda, al metro de Plaça de Sants, anant cap a algun concert. Els dos xavis (M i C), amb tratjo i botes militars amb la costura pintada de blanc… entren (o surten) del vagó.
Ens veiem demà a l’escola!