ROCKVIU

Maria McKee, Teatre Zorrilla (Badalona), 8 de maig de 2007

Article publicat a El Punt el dia 11 de maig de 2007

Música/Maria McKee

Cançons urgents

Xavier Mercadé

Poder
gaudir del directe de Maria McKee era una assignatura pendent del
públic català. Una visita que s’esperava des de mitjan anys vuitanta,
quan liderava el grup Lone Justice i compartia l’etiqueta del nou rock
americà amb grups com ara Long Riders, Jason & The Scorchers i The
Del Fuegos, grups que mereixien més atenció de la que van rebre en el
seu moment. Un deute que per fi s’ha pogut saldar dins del marc del
festival Blues & Ritmes i les Festes de Maig de Badalona. Tot i ser
la seva primera visita a aquestes terres, Maria McKee no va omplir ni
la meitat del Teatre Zorrilla dimarts passat a la nit.

Abans que
Maria McKee pugés a l’escenari ho van fer els Ollabelle, un grup amb
uns excepcionals jocs vocals que recerquen la puresa de les arrels, tot
cuinat des de la ciutat de Nova York. Com uns The Band però en formació
de quintet, Ollabelle van saber extreure el millor de les grans bandes
americanes, alternant-se democràticament en els instruments i en les
parts vocals. Una comparació gens gratuïta ja que una de les
vocalistes, Amy Helm, és filla de Levon Helm, mític cantant i bateria
de The Band. Justament de The Band van versionar Crying hearts blues i també van tenir un recordatori per a Grateful Dead amb una encertada lectura de Brokedown palace.

Maria
McKee va pujar a l’escenari amb un semblant seriós que va durar tota
l’actuació, començant i acabant les cançons com li semblava i gairebé
sense donar temps que els aplaudiments es materialitzessin entre cançó
i cançó. Un aparatós vestit de color rosa, amb cinta al cabell del
mateix color, li donava un punt de divinitat. Però quan sorgia la
portentosa veu, l’artista i la seva genialitat s’imposava immediatament
mostrant-se en tots els seus registres. Autoritària com una Patti Smith
però també dolça i convincent com ara Rickie Lee Jones. Ja des de la
primera cançó, Life is sweet, Maria McKee va cantar amb
urgència, com si el temps anés contra seu i hagués d’enllestir la feina
ràpidament. En les poques vegades que es va dirigir al públic va
descobrir que la seva àvia era mexicana i que la seva mare ballava
flamenc a Los Angeles quan era hippy. Anava acompanyada per un
baixista, un pianista i una corista que al mateix temps li afinava les
guitarres, tots ells conjuntats amb la precisió d’un rellotge. L’única
que fallava de tant en tant era la mateixa mestressa, que fins hi tot
va estar a punt de caure de la cadira, no se sap si per incomoditat del
vestit o per altres causes. McKee va basar el seu repertori (força
escurçat per haver de compartir la vetllada) en les cançons del seu
novè disc en solitari, Late december, sense oblidar, però, alguna cita al seu passat com a líder de Lone Justice amb Wheels i Shelter.

Programa: Festival Blues & Ritmes. Maria McKee i Ollabelle Lloc i dia: Teatre Zorrilla (Badalona). 8 de maig