4t 1a no tenen la popularitat de Manel ni d’Els Amics de les Arts.
Per tant, dissabte a primera hora de la tarda, la cruïlla entre el
carrer Rosselló i Cartagena no estava tan plena com en anys anteriors i
les aglomeracions encara van trigar una mica a produir-se. A canvi, la
banda barcelonina va oferir el millor del seu repertori de pop
costumista obsequiant el públic amb una deliciosa versió del No surprises
de Radiohead. Els mestres del club dels barbuts, els francesos Herman
Düne, estaven avalats pel fet de ser la banda sonora de l’anunci de la
Damm d’aquest estiu amb la cançó I wish that I could see you soon, però la seva actuació va ser més aviat discreta, la calma abans de la tempesta.
Es
pot dir perfectament que el concert dels suecs Mando Diao es va
convertir en una lluita aferrissada contra els elements. Tot i sortir
acompanyats per un quartet de corda, el seu concert es va convertir en
una batalla èpica on la pluja va ser l’enemic derrotat. El grup va
augmentar la musculatura del seu repertori i el públic no va defallir
fins que van sonar Gloria o la bomba de pop ballable Dance with somebody, tot i quedar xops de cap a peus.
En
els darrers mesos, Xile està demostrant que és un bon planter de noves
bandes de pop subtil amb noms com ara Dënver, Gepe o Javiera Mena.
Aquesta darrera va oferir un recollit concert a la plaça Joan Coromines
banyant les cançons amb un pop de bases electròniques infectades de
melodies encertades. La plaça Reial va viure les seves habituals
aglomeracions, on els guiris es mesclaven amb les forces d’ordre que buscaven a qualsevol preu a qui oferís “cervesa, beer”
mentre, de fons, molts intentaven parar atenció al repertori de J (Los
Planetas) al capdavant del seu projecte Grupo de Expertos Solynieve.
No
deixa de ser simptomàtic, d’altra banda, que als escenaris més
multitudinaris del Fòrum i el dia de la festa gran del cap i casal la
programació es basés exclusivament en grups que canten en català. I
encara sorprèn més que es visquessin unes aglomeracions de públic
gairebé antològiques per escoltar música vinguda d’arreu del país amb
Inspira, El Petit de Cal Eril, Mazoni, Els Pets i Antònia Font. “Estem
al Fòrum!, és el més proper que estarem mai de tocar al Primavera
Sound”, va presentar-se amb ironia Lluís Gavaldà. Els Pets van oferir un
concert retrospectiu dels seus primers 25 anys de carrera començant per
la part més festiva del seu repertori per anar evolucionant cap al pop
més personal i intransferible dels darrers anys. Llàstima que el so no
tingués la potència necessària i patís les interferències de l’escenari
dedicat a l’electrònica. Els mallorquins Antònia Font van seguir el
mateix guió dels concerts de presentació de Lamparetes: una
primera part amb gairebé tot el disc i, després, grans èxits fins a la
matinada, amb la novetat, però, de la col·laboració a Islas Baleares de Selrak, el cantant del grup anarcosatanista Entropia.
