ROCKVIU

Aina, Sala Apolo (Barcelona), 3 de febrer de 2007

Per a molts, com el col·lega del públic que surt a la foto matxacant-se les vertebres, el retorn d’Aina per una nit ha estat una alegria inesperada però el rerefons era més aviat trist. El concert a la sala Apolo va ser per recaptar fons i pagar el costós tractament de Callum Robbins, el fill d’un any de Jay Robbins (Jawbox). En un país com els Estats Units on la sanitat no sols no és pública si no un gran negoci, un tractament com aquest és gairebé impossible de sufragar i menys amb el sou d’un músic. Per sort, la sala era plena de gom a gom i tothom vam haver de passar per taquilla (10 euros per cap).

Article publicat a El Punt el dia 6 de febrer de 2007

Música/No More Lies + Aina
Lloc i dia: Sala Apolo (Barcelona), 3 de febrer

Bon core

Xavier Mercadé
Pocs grups podran dir com Aina, amb la cara ben alta i l?orgull sencer, que la seva tornada als escenaris per una nit, ha estat purament per motius econòmics. Però en aquest cas no ha estat pensant en les seves pròpies butxaques, tal i com passa en el 99 % dels retorns, sino per una causa justa i donar un cop de ma a Jay Robbins, músic de bandes com Jawbox o Burning Airlines i que també va ser el productor de Bipartite, el tercer disc d?Aina. El seu fill, el petit Callum Robbins d?un any, pateix d?una atròfia muscular, una d?aquelles malalties anomenares rares, i que si no es paga un costós tractament (als EUA la sanitat no sols no és gratuïta si no un gran negoci) morirà abans de dos anys o patirà seqüeles molt greus. La resposta del públic a la crida va ser la merescuda. La sala Apolo va registrar un ple absolut amb tota la família hardcore arribada dels més diversos punts de l?Estat i on tothom va haver de retratar-se a taquilla i deixa-hi els 10 euros de la entrada, no hi va haver cap llista de convidats.
Va obrir la nit No More Lies amb Santi García al capdavant, el músic i productor de prestigi que des dels seus estudis Ultramarinos ha posat la població de Sant Feliu de Guixols al capdavant de l?escena hardcore europea. No More Lies van construir un concert intens però excessivament curt ja que quan la sala ja s?estava escalfant i els primers cossos volaven sobre els caps del públic, van decidir plegar per deixar tot el protagonisme i l’única oportunitat per veure Aina cinc anys després que pengessin els instruments.
Amb només un lustre de silenci, Aina han passat a convertir-se en tot un mite de la segona generació del hardcore català, aquella que va canviar la velocitat per la melodia. ?Veig que internet ha fet la seva feina!? va confessar el cantant i guitarrista Artur Estrada al veure la resposta estusiasta del públic a les primeres cançons: Mnemotechnics, Hellicopters i 150 w. Mai van ser un grup de grans vendes, però sí de gran prestigi entre la premsa i un nivell envejable en els seus directes. Només havien pogut assajar unes hores el dia abans ja que el bateria Pau Santesmasses va venir expressament des de Washington (ciutat on resideix actualment) per la ocasió, però aquesta qualitat de gran grup en viu no l?han perduda en els anys d?inactivitat. Si que hi va haver algunes errades, algun acord extraviat, frases oblidades i necessàries mirades de complicitat entre la secció rítmica, però ho van suplir amb tones de complicitat per part del públic i fent pujar el marcador de decibels que hi ha al costat de l?escenari de la sala Apolo. Un públic que els va acollir amb una pluja de confeti i que des del sector més fester de seguida es va posar en pràctica l?anàrquic art del pogo.
Un retorn intens i màgic i sense continuïtat que si aconsegueix el seu resultat (intentar salvar la vida d?un infant) haurà valgut la pena.