Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
(…)
A propòsit de la situació d’Esquerra Unida del País Valencià i de la malaltia d’en Jordi Solé Tura hi ha hagut un cert debat, en sengles notes, i n’hi ha coses en relació a les quals no vull estar-me de buidar-hi el pap.
Vull dir, per començar, que n’estic una mica tip de la desqualificació rotunda, sense matisos, políticament poc intel·ligent i profitosa, de forces polítiques amb una forta base obrera i d’origen espanyol. És el cas del PSOE, i d’Esquerra Unida. I no, per dissort, del Bloc, PSM, ERC, CiU…
O de trajectòries indiscutibles, des del punt de vista antifranquista i catalanista, de persones com ara en Jordi Solé Tura, en Raimon Obiols… Sobre els quals plouen, dia sí, dia també, epítets com botifler o espanyolista.
Crec, també, que no hauríem de confondre espanyol amb espanyolista.
Que fóra erroni desqualificar a tothom que tingui un plantejament autonòmic, federal, confederal, i no independentista.
Ho dic perquè, suposo, que nosaltres independentistes i sobiranistes minoritaris, voldrem algun dia comptar amb el suport de més de la meitat més u de la societat i de l’electorat. Ens caldrà, doncs, sumar, afegir, agrupar. I això no es fa amb l’estigma o l’insult fàcil i poc assenyat.
Amigues i amics, per construir nacionalment el nostre país ens hi calen totes les voluntats: gent que parla català, castellà, àrab, obrers, d’identitat o adscripció nacional espanyola, francesa, empresaris, precariat, botiguers, pagesos… De tots i de tothom.
O és que tot el valencianisme s’agrupa, només, en el 4% del vot del Bloc?. Que no són valencians, també, militants i votants del PP?. Algú s’ha demanat per què el PP guanya amb escreix a les comarques centrals valencianes i més catalanoparlants?. No tenen dret a la vida, per ventura, les bases obreres d’Esquerra Unida del PV?…
O dit, altrament, vet aquí la pregunta del milió, com s’ho ha de fer el camp nacional, l’esquerra, per penetrar-hi sòlidament en aquests estrats, barris, i poblacions?
Em penso que més que estigmatitzar ens caldria fer un esforç per conèixer, per comprendre i per traduir políticament, en clau integradora, inclusiva, de suma, propostes i alternatives superadores de l’escletxa social i lingüística. Idees que ens ajudin a construir altres horitzons i un país lliure i just.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al Principat també havereu pogut caure en mans del paranys espanyolista del PP, del gent espanyolista com en Franco ex-director del Periodico de Catalunya i altres del PSOE i ICV-EU-A amb les mateixes circumstàncies que s’han donat al País Valencià.
Si el PP guanya a les comarques centrals valencianes ha estat per raó molt senzilla, ha estat l’unic capaç de defendre els trets identitares dels valencians front les imposicions polítiques unidireccionals vingudes des del territori del Principat.