Les lletres composen les paraules oi? Doncs són molt mal parides, i que m’excusi si a algú li fan mal a les oïdes aquestes paraules popularesques i bastesl
Però és que això és així. Són les lletres les que ens coarten de composar tantes paraules com hauríem d’haver dit i no ho hem fet. I ens ens ho impedeixen amb la mateixa vehemència que posen a l’esperonar-nos a construir i pronunciar aquelles que mai hauríem d’haver pronunciat.
Jo ara he agafat aquestes quatre que he trobat amagades i ja em dispensareu que acabi tot seguit, després de saludar (aquí podríem dir públicament) a una noia que fa poc em escriurer una cosa que, llegida sense metàfora, semblaria que vol dir que va passar pel meu poble.
És molt maco el meu poble!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí que s’amaguen sí, les punyeteres…
M’alegre de “veure’t”, Moises…
ja t’enyoràvem. Canya contra espanya!!!
a obrir ben aviat aquest caixetí de lletres? Jo m’espero doncs. Assegudeta aquí veus?
M’alegra molt que alguna cosa maca comencis a veure i, es que en tens moltes per el teu voltant… Ta filla i el teu net, en són un bon exemple!
Estic molt contenta, Moisés, que me saludis i que trobis el caixetí amb unes quantes vocals i consonants i que encara que s’amaguin les reputes ( jo també en diré de malsonants) tu les puguis trobar amb la llum d’una amiga que et visita. M’agrada molt el que dius que s’amaguen i juguen a cuit-i-amagar. M’ha arribat l’escalforeta just allí on hi tenia el fred. Fins aviat.