SAMFAINA VALLESANA

La capacitat del Sr.Bustos per encendre fogueres amb llenya verda és realment extraordinària. Ara acapara els titulars locals amb un acord d’alcaldes a l’entorn de la B-30 per fomentar, diu, la col·laboració entre empreses, universitats i parcs tecnològics.

Si ens aturem a pensar en l’abast territorial d’aquesta afirmació, la diversitat d’interessos presents i la multitud d’òrgans de representació i decisió que inclou, veurem ràpidament la lleugeresa d’una proclamació d’aquest tipus i entendrem perquè només se’n fan ressò els mitjans locals.

La dispersió de la proposta, feta d’esquena a una realitat viva i real només permet això, una simple declaració de suposades bones intencions que qualsevol amb dos dits de front signaria. No hi ha res concretat, cap tipus de compromís en ferm, cap realització programada, res de res. Malauradament només llenya verda per cremar.

Els voltants de l’any 2007 els alcaldes vallesans de Sant Cugat i de Cerdanyola, Lluís Recoder i Antoni Morral respectivament, conscients que els seus municipis recollien una de les ofertes més potents en innovació de Catalunya, i coneixedors del potencial econòmic instal·lat a l’entorn de la B-30, com diversos estudis destacaven, van decidir constituir un consorci per impulsar projectes que facilitessin, entre altres objectius, el creixement econòmic i la promoció de la zona cap a l’exterior.

La intenció inicial va ser fer-lo amb tots els municipis del Vallès Occidental situats al voltant de la B-30. La política de baixa volada feta des de Sabadell i les pressions polítiques que centrifugà, van evitar l’extensió d’aquest consorci que prometia créixer com una taca d’oli. Els governs de Barberà i Rubí s’hi mostraren especialment interessats des del primer moment, però reberen una pressió política de tal magnitud contra l’adhesió, que només Rubí aconseguí defugir-ne. Finalment es constituí el consorci amb Cerdanyola, Rubí i Sant Cugat, amb uns estatuts que permetien el creixement amb la incorporació d’altres municipis a instància del govern de Cerdanyola.

Si parléssim d’un estadista, d’un alcalde amb visió de futur, preocupat per fomentar la interrelació territorial des de Sabadell, la cocapital del Vallès Occidental, no hauria posat pals a la roda i li hagués preocupat com ser-hi present. Si més no, com l’anterior alcalde Antoni Farrés, formant part de les personalitats que van assistir a la presentació del rellevant organisme. Si parléssim d’un polític amb majúscules, amb el tomb que ha fet l’economia, avui reconeixeria l’error polític de quatre anys endarrere i promouria l’adhesió a un consorci que   actualment funciona amb pressupost, pla d’acció, objectius i estratègia.

Tot plegat explica allò què el lector sagaç ja haurà observat durant la lectura de la notícia, per fer foguera el Sr.Bustos ha aconseguit 18 municipis entre els quals no s’hi troba un municipi estratègic com Sant Cugat. En efecte, la capacitat real del Sr.Bustos rau en convocar alcaldes del PSC a casa seva (i al seu homòleg de l’Associació Catalana de Municipis amb algun acompanyant) i llançar una proclama, qualsevol proclama. A Sabadell ens conformem amb fumerol.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!