SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

14 de març de 2012
Cròniques del Ple
0 comentaris

ALTRA VEGADA ES PARLA D?URBANISME A LA CARTA

És una opinió generalitzada entre els grups de l’oposició, que el canvi del responsable polític d’urbanisme ha suposat una pèrdua de capacitat de consens. La poca agilitat en facilitar la informació base i en respondre els dubtes de la gestió urbanística, així com deixar la majoria d’explicacions a mans dels tècnics corresponents, dificulta poder traçar un camí de consens on l’oposició comprengui millor i accepti les solucions proposades pel govern en determinats temes. Dit d’altra forma, mentre l’anterior regidor tendia a carregar-se de raó, l’actual només utilitza la freda raó de ser el Govern.

Des del públic també notem aquesta actitud amb les reduïdes intervencions del ponent d’urbanisme quan presenta les propostes al consistori. Com a mostra, el primer dels dictàmens de la seva àrea. Fa referència a una altra ampliació d’usos a l’illa anomenada “Casanovas”, que deixarà de ser exclusivament industrial per possibilitar un ampli ventall d’activitats. Només hi dedica dos minuts i mig, des quals quaranta vuit segons són realment de presentació del tema i la resta els dedica en rebatre l’única al·legació presentada, la de l’Entesa per Sabadell. És evident que amb tan escasses paraules, des del públic es fa difícil entendre on està el pinyol del debat. El públic és un afegitó, una casuística democràtica. Deduïm que per al Joan Manau l’única consideració és trobar-se en un Ple, prescindeix de l’audiència pública, parla exclusivament per l’obligació legal de respondre als càrrecs electes. Per tant, ells ja saben de què va i tal com diu al finalitzar la seva intervenció, tot està fonamentat i justificat. Ras i curt: raó de govern.

 

Estalviaré a qui llegeixi aquest apunt el debat suscitat, les postures de cada grup i els interessos defensats per cadascú perquè és similar, calcat diríem col·loquialment, al resum que vàreu llegir a “El pla general ja s’ha modificat 88 vegades!”. Dues pel·lícules amb el mateix final.

 

El segon punt d’urbanisme fa referència a una nova modificació del Pla General, ara per resoldre l’àmbit del castell de Can Feu. Amb la seva raquítica loquacitat el Joan Manau presenta el tema amb cinquanta sis segons. És, però, un tema conegut que s’arrossega del mandat passat. En el seu moment l’Entesa per Sabadell, incomprensiblement, va ser l’única organització oposada al conveni de municipalització del castell.

 

Ara, després de cinc anys, la Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa,  insisteix en el resultat de l’operació: “… La propietat doncs guanya 15.550 m2 de sostre edificable, passa de poder construir 18.100 m2 a 33.100 m2 de sostre, és a dir, li surt rodó. No està gens malament.” … “Estem parlant d’un pas més en la tramitació d’una modificació del planejament general a la carta, en què la ciutat rep el castell ruïnós a canvi de permetre a la propietat doblar pràcticament el sostre edificable.”


ICV i EUiA es limiten a reclamar el cost econòmic estimat per a restaurar el castell i a queixar-se perquè després de cinc anys encara no està elaborat un possible programa-proposta d’utilització.

 

El ponent eludeix parlar del conveni amb la propietat,  i  justifica l’operació fent èmfasi en el parc urbá que s’hi guanya. Tal com havia pronosticat el ponent a l’inici (sabia amb què comptava), l’operació va endavant pels vots de PSC-PP amb l’abstenció d’ICV, EUiA, CiU i el desacord de l’Entesa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!