No s’hi val. No senyora Griera, no s’hi val capgirar allò que és debatut al Ple municipal. Jo hi era i suposo, tal com s’explica, que vostè no hi va assistir, parla per comentaris rebuts sense haver-los contrastat.Vostè acusa en el seu article “Tots som necessaris” al Diari de Sabadell del dimecres 12 de gener la Carme Garcia, portaveu d’ICV-EUiA, de posar en dubte la col·laboració, la feina, de les entitats religioses amb el Rebost Solidari i de fer un problema de la condició religiosa.
Si no ha llegit la meva crònica, encara que no deixa de ser la meva visió personal des dels diàlegs arreplegats durant el Ple, pot consultar l’acta de la sessió aquí adjunta, concretament a la pàgina 131, on la Carme Garcia elogia la feina feta per les entitats religioses:
“Les esglésies i parròquies sempre han tingut aquesta funció i l’han de tenir i la tindran, i nosaltres no només no l’hem qüestionada, sinó que els hem felicitat, perquè moltes vegades han estat per davant de les administracions públiques; moltes vegades han donat respostes precisament que no ha donat l’administració publica.
El que nosaltres, per tant, no estem és qüestionant les entitats en aquest sentit confessionals, perquè no són elles les que estan fallant. Qui està fallant és el govern que ha modificat el sistema, el sistema que era molt més plural, molt més normalitzador, molt més equitatiu, molt més just, l’ha modificat per aquest altre sistema per pura comoditat, com tantes altres coses, per pura comoditat, això es còmode, jo pago…”
Abans havia demanat, l’ampliació econòmica del servei i l’ampliació dels punts de distribució reforçada amb locals laics. Quines són les deficiències del nou servei? A la pàgina 128, la Virgínia Domínguez de l’Entesa per Sabadell ho va deixar exposat de forma molt clara:
“Per exemple, han començat les cues públiques amb el que això vol dir d’humiliació en detriment de l’anonimat del supermercat; el tipus de menjar que porta el lot, per exemple llegum cru, és poc útil per a les persones que viuen en habitacions i que sovint no tenen dret a cuina, almenys no tenen dret a cuina el temps que requereix bullir el llegum cru. El servei es presta bàsicament en locals de diferents confessions, malgrat l’administració és aconfessional, que és un dels punts que incorpora aquesta moció, però que és un dels punts que pensem és important que inicialment no està a la moció, però que està en el fons del Servei, perquè estem parlant d’un dret, no estem parlant de caritat, estem parlant d’un dret que tenen els ciutadans i d’un servei que ha d’oferir aquest Ajuntament. El que ens preocupa més, el contingut del lot, que al cap i la fi és una prestació municipal, s’adapta poc a la dieta saludable, sobretot per als infants, i no aporta verdura fresca, carn o peix…”
No em vull malfiar, però em dóna la impressió que capgira el tema per amagar precisament allò que sí feia la Carme Garcia, qüestionar al govern municipal pel fet d’avançar pel camí més fàcil i no fer prevaldre el dret a l’anonimat ni al dret a rebre també l’ajut des de serveis no confessionals. Un govern que, pel que sembla, tampoc preveu com corregir els nous problemes sorgits pel canvi del sistema de solidaritat amb les persones més necessitades.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!