SAMFAINA VALLESANA

Els tres primers punts passaren de tràmit: aprovació de l’acte anterior, refermar al convergent (sic) que representa al municipi a la CatalunyaCaixa i donar-se de baixa de la Xarxa Local de Promoció Econòmica. El següent, l’adhesió a la xarxa per la compra pública ètica, ens mostrà com a voltes el tècnic és el pitjor assessor d’un polític. Perquè cal suposar que no es volia ensorrar a la Conxa Manzano, ponent del PSC, quan se li va fer llegir un text feixuc i espès aliè al seu tarannà. Això no evità, però, que CiU i PP deixessin veure el llautó, dient que temien les possibles limitacions de l’acord al lliure comerç, abans de ser votat per unanimitat.

Es va seguir amb el primer punt polèmic. Acompanyats d’una representació sindical, des del públic es desplegà una ostentosa pancarta sobre la regulació laboral, tema arrossegat del ple anterior. Un bon nombre de sindicalistes de CCOO hi eren presents per observar si prosperaven o no les modificacions presentades pel govern al reglament de participació en matèria de riscos laborals. Tota l’oposició, menys el PP, va demanar deixar-ho sobre la taula per cercar més consens. La Virgínia Domínguez, de l’Entesa per Sabadell, enfadada es queixà perquè a la comissió informativa s’havia facilitat la informació desvirtuada. S’ha presentat la modificació, digué, com un acord de la majoria, sense  problemes arran de canvis considerats menors. Ara resulta, va afegir, que la majoria la fa el govern sense l’aprovació dels dos sindicats, sobre un canvi  tan rellevant com la paritat. En Joan Manau, del PSC, es va defensar amb l’argument d’haver explicat els fets com eren i amenaçà, dirigint-se  al públic com si parlés de bruixots, que si governés l’oposició manarien els sindicats. La Marisol Martínez, d’ICV-EUiA, va destacar que d’aprovar-ho en aquelles condicions se’n faria un tema judicial. En Magí Rovira, portaveu d’ERC, va assegurar al ponent que quan feia d’alcalde la seva preocupació, no eren els sindicats, sinó que no fossin el jutges qui manessin. CiU s’hi va afegir sibil·linament en observar que “amb els sindicats no, però tampoc en contra”, i va continuar amb una intervenció pedagògica fins esgotar el temps d’intervenció. Com ja suposeu es va aprovar amb els vots del PSC i l’abstenció del PP. Els sindicalistes rebobinaren la pancarta i abandonaren el Ple.

Però la baixada de la tensió només va durar uns moments, el punt següent ”adaptació d’ordenances a la normativa europea” tornà a disparar a l’oposició en bloc, la qual va manifestar ser desconeixedora del tema fins la darrera setmana. Vint ordenances modificades sense contrastar-les són massa punts de dubte i a hores d’ara ja no ens fiem del ponent, digueren. En Joan Manau es ratificà en la versió de canvis insubstancials i s’aprovà amb els vots del PP i PSC, acompanyats de l’abstenció de l’oposició excepte el vot en contra d’ERC.

Tocaven les set quan encetaren el punt econòmic. La proposta era apujar el conjunt de les ordenances un 2%. En Joan Manau va exposar la impossibilitat de mantenir per més temps la congelació de les taxes, calia fer un increment per anar cercant l’IPC. El portaveu d’ERC demanà mantenir la congelació, globalitzar tots els imports d’una família i fraccionar-ho en rebuts iguals. L’Entesa ja havia fet els deures, pel que va dir havia fet arribar una proposta on proposava sortir de la congelació amb suavitat, repartint l’increment: 1% pels usuaris i 1% per a les despeses municipals. ICV va demanar saber abans el destí d’aquests ingressos, no volia un increment lineal. CiU argumentà: si la mà d’obra ha baixat (recordem que els funcionaris tenen reduït el sou el 5%) el cost dels serveis també baixa i en conseqüència les taxes corresponents, no es pot incrementar. El PP, amb un parlar per sobre del bé i el mal, en contra del què proclama l’Alicia Sanchez Camacho i el mateix Rajoy, va afirmar que votaria a favor on tothom havia anunciat que s’abstindria. El ponent del PSC va insistir en què no era prudent congelar ingressos dues vegades i que ja es feien aplaçaments de rebuts per qui ho necessitava, elidint comentar l’ambiciosa proposta feta per ERC que hi votà en contra. Cal ara esperar el Ple definitiu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!