Ahir vaig anar a la conferència del lehendakari. Molta gent – 1hora de cua!-, mentre esperava, em van presentar a l’Uriel, vaig saludar a molts saludats i pocs amics, que hi farem!, soc qui soc…Al final, vaig estar parlant amb en Xavier Mir del que ens havia semblat el que acabàvem de viure…
Jo de primeres soc molt dolent, necessito fer la digestió tranquil-ament amb la companyia del meu “puro” – cigar en català antic- per arribar a assimilar tota la conferència, i treure les meves conclusions. En Xavier ho tenia més clar, i amb vaig quedar amb una de les moltes reflexions que em va fer, “sento enveja sana” en referència a que ells si que tenen una dreta o centre-dreta clarament independentistes, i potser te raó. Jo després de assaborir l’havà, vaig arribar a les tres reflexions, que mereixen ser en el post d’avui, i son aquestes:
Però no tot ha de ser en contra nostre. Ibarretxe ens va dir que la independència no es una qüestió de més traspassos o euros, donant a entendre que ells van de debò, però es clar, no ens va explicar, per què no va voler recusar a la Ministra Álvarez a canvi de 12 milions d’euros. Tampoc ens va explicar, per què només es va reunir amb en Mas, i no amb ERC, o amb els dos, que hagués estat el correcte. Més que rés per que CiU no cerca la independència, i ERC si. Tampoc ens va voler explicar per què farà – un altre cop!- un front comú en el Congrés dels Diputats, només amb CiU i BNG, què no li val la dita catalana “Quants més siguem…. més forts serem”? o era riurem?, tant se val.
Per cert, no crec que Esquerra Independentista, ho faci millor que l’actual directiva, no em pregunteu per què.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també vaig anar a la conferència. I vaig sortir tan escèptic com ho era abans de sentir-lo. Catalunya i Euskadi no són comparables. I la diferència és que el Lehendakari de torn ha de proposar la via independentista perquè té el govern d’Espanya i la Eta que fan manetes. Que volen negociar políticament passant de les institucions. No té a veure amb tenir-los més ben posats.
Ara, el que si tenen clar és el més elemental: anar d’independentista i regalar el govern del teu país a Espanya és incompatible. Políticament impensable. Quan arribes a tenir la clau, la fas anar. No la tires per la finestra.
ha visitar a ERC perquè Carod i Puigcercós seguin les ordres del seu cap, en Jose Montilla no ho han volgut invitar-lo!.
No costava rés anar a la conferència de la mateixa manera que Carod va anar a Escòcia a escoltar al seu president, perquè no pot fer-ho amb el president basc i a més a més que ve a Catalunya!.?
Per la resta del teu comentari, només et puc dir que el PNB i la resta dels bascos independentistes sempre han tingut clar que ells treballen per al seu país, i això inclou que nosaltres els catalans i la resta d’espanyols som per al seus ulls iguals. Sinó que els hi preguntin per les bombes d’ETA al Hipercor, segur que això a Euskadi no ho haguessin fet mai, però a altres contrades d’espanya si que ho han fet.
Però del que es tracta és que nosaltres hem de mirar per a nosaltres i deixar-nos de emmirallar amb els bascos, escocesos, irlandesos, flamencs…etc i no esperar que gracies a ells, nosaltres podem treure aigua clara. Només si tenim la sort que si de rebot i sense que els perjudiquin en res els bascos ens donarà un com de mà, però no em d’esperar mai rés, ni d’ell ni de ningú, estem sols i només solets podrem aconseguir la llibertat.
Ara, be: Quina enveja que em doneu, per no poder haver anat.
IBARRETXE MAS CAROD = MÉS PP.
MÉS PP – IBARRETXE MAS CARDOD = MES PSOE.