Mentre l’espoliació express no té aturador, llegeixo l’Editorial de Vilaweb: I si
CiU va llegir malament el resultat? I un altre titular de diari que diu: La
independència Express haurà d’esperar.
Els de CiU són uns mestres de l’ara no toca, de la destrempada, d’esperar per a
picar ferro fred, d’endarrerir la solució real de problemes quan és a la seva mà,
d’esperar fins que el poble es fastigueja, cansat, i per aparèixer, aleshores com
els grans salvadors de la pàtria.
Doncs bé, aquest cop no serà així. La mobilització per la Independència és massa
forta i dinàmica, i sobretot, l’espoliació és tan bèstia que si no es posen les
piles, si no canvien el ritme, si esperen 4 anys a plantejar la solució real, si
segueixen amb l’anar tirant i el ja ho farem, el poble els hi passarà per damunt.
Perquè entre dèficit fiscal, dèficit de la seguretat social, dèficit d’inversions de
l’estat central a Catalunya, fons de competitivitat que no es paguen i retallades,
l’espoliació total i real arribarà prop del 15% del PIB català aquest any 2011.
I això, per Catalunya, no és cap inversió com pretén el molt honorable President
Artur Mas. Això vol dir que la misèria arribarà a Catalunya a Alta
Velocidad Española.
Senyors convergents, com més esperin a encarar la solució real, més pressa tindran
després a seguir els qui els hi passaran al davant. Com deia Peter F. Drucker,
planificar no és dir què es decidirà demà, planificar és decidir avui quin Demà es
vol assolir. I el poble ha parlat clar: vol exercir el dret a decidir i sembla que,
majoritàriament, la Independència de Catalunya. Avui, no demà.
Josep Lluís Fernàndez Royo, 14 d'abril del 2011.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!