Vaig assistir amb moltes ganes a la manifestació del passat dijous per mostrar elmeu rebuig a aquesta visita del senyor Razinger però sobretot al servilisme i
covardia teista dels nostres governants.
Quan vaig arribar a la plaça de sant Jaume em vaig alegrar de veure la quantitat de
gent que hi havia i de la quantitat de pancartes personals.
Poc a poc vaig anar tenint la sensació que potser aquella concentració no era la
meva o que aquella no era una plaça de la meva ciutat.
De cop vaig anar adonant-me que totes les pancartes estaven en castellà.
La imatge de la plaça bé podria ser feta a Madrid, Teruel, Valladolid, etc.
I és que pel que es veu la laïcitat no té nació, mentre la nació sigui la
castellana, clar, que és nació però com si no ho fos, especialment fora de Castella.
Vaig anar a veure els Ateus per Catalunya i la meva sorpresa va ser grossa quan vaig
veure que des d’allí es distribuïa gratuïtament totes les pancartes en castellà.
En vaig demanar amb una mica de vergonya si en tindrien alguna per un ateu català i
em van dir que ho sentien molt però que no.
En definitiva, o exercies d’ateu castellà o no tenies pancarta.
Quan els vaig preguntar si eren ells els responsables de l’estesa dels centenars de
pancartes en castellà que hi havia a la plaça em van respondre que sí però que les
havia fet i portat un senyor de Madrid que era molt ateu, molt republicà, molt
demòcrata, molt … etc.
No me’n vaig poder estar de dir-los que l’havien cagat i que el que haurien de fer
és deixar d’escampar aquelles pancartes.
Evidentment, no em van fer el més mínim cas.
El respecte a la nostra llengua no s’ho mereix, sobre tot si es planteja com fos un
dilema: català o ateisme.
L’ateisme en castellà deu ser més ateu, com l’anarquisme en castellà és més
anarquista pel que vaig veure per molts de la CNT.
Reconec que el meu emprenyament va anar creixent quan vaig anar sentint les
intervencions dels oradors. (Ep! el presentador ho va fer impecablement en català).
Tots els oradors en castellà. Tots de llengua castellana.
Pel que es veu, els catalans no tenim gent de talla per parlar de la laïcitat.
Fins i tot la noia alemanya que no se sentia va llegir el text en castellà.
Que n’és d’estrany que jo ara digui aquestes coses, oi?
No parlem de la laïcitat?
El que em sap greu és que al final semblarà que als Països Catalans som tots d’Unió
Democràtica i sort dels esquerrans, laics i demòcrates de llengua castellana (que no
dubto que ho siguin) que ens venen a salvar.
Algú pensarà: A què ve ara que aquest parli de la llengua!
Maleïda llengua, maleït país!
Va haver-hi moments en que em vaig sentir manipulat com quan vaig anar a la
manifestació a favor del poble palestí i vaig haver de sentir l’Alà Ahbar! repetit
estúpidament per estúpids fonamentalistes islàmics. Així com visques als terroristes
de Hamàs. També a ells em vaig queixar (la veritat, no sense por).
També passa amb moltes ong’s. No som els bons nosaltres? A què ve ara parlar de la
llengua catalana…
No ens entenem tots i totes (gràcies, entre altres a Franco) en castellà?
Siguem internacionals! parlem castellà i deixem-nos d’hòsties!
Tip del nacional catolicisme castellà, també estic tip del nacional anarquisme
castellà, del nacional laïcisme castellà, del nacional ongisme castellà, de tot
aquest nacional-isme castellà i de tots els PAPA-nates d’aquí, acomplexats i amb
autoodi lingüístic i cultural.
Segueixo desitjant uns Països Catalans lliures, democràtics, laics i sense PAPA-nates.
Salut i república!
Antoni Serrano i Cortès, 7 de novembre del 2010
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!