Uncertainty Principle

Després de sofrir el final de les meves minivacances, el xoc
del canvi, tant emocional com físic, és brutal.

Venim d’una certa rodonesa, o relaxació, en les formes, de les pedres suavitzades
per l’erosió, dels camins corbats, de les cales còncaves, o convexes segons es
miri, del caminar tranquil, del soroll de gent simplement xerrant, … i ens
trobem amb la rigidesa i duresa dels gratacels, dels carrers asfaltats i
grisos, les voreres estretes o brutes, o totes dues coses a l’hora, la
necessitat d’arribar a temps a enlloc, i, sobretot, el maleït soroll de les
motos trucades dels adolescents amb una evident falta d’educació paternal.

I és que la tornada a la rutina, en el meu cas, se’m presenta pesada, tancada,
gris i mediocre. És per això que aquestes minivacances ens han servit per
replantejar-nos la situació i mirar de canviar les circumstancies en les quals
hem anat a petar.

Per què la vida està per prendre decisions pròpies, i mai alienes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!