Aquest matí he sentit un tall de
veu, crec que al programa d’Antoni Bassas, d’un acte electoral del
PP. Parlava en Sirera i patia un lapsus. En lloc de Rajoy, parlava
d’Aznar. Entre el públic, semblava produir-se una reacció
de crits, però no crits de “quina gràcia” o de
“quina badada” sinó crits d’aprovació, aplaudint el
lapsus. M’ha fet la sensació que una part de l’electorat del
PP no se sentia prou ben representat per Rajoy i que recordava Aznar
amb enyorança. No és que em tregui el son, francament,
però després de tot, del devessall de baixes, del
comiat de Piqué i Vendrell i de la campanya que està
fent Dolors Nadal, no sembla que el PPC passi gaire bon moment.
Potser sí que Garcia Albiol, l’home del cop de puny i del
vídeo xenòfob, és l’única esperança
dels qui ara enyoren Aznar i en altres temps havien enyorat Franco.
On el desconcert és més
gran és en la notícia que Benet dóna suport a
Duran. Ho publica E-notícies, per a qual cosa cal ser
prudent, però fins ara no he trobat cap desmentiment. És
clar que si no fos cert o si calgués matisar-ho, Benet ja
hauria sortit a aclarir-ho. Tothom és lliure de votar qui
vulgui, no cal dir-ho, però segurament no sóc l’únic
sorprès. Des del bloc El
Mont, amb la dosi d’optimisme que indefectiblement s’hi
troba, s’interpreta que el catalanisme està ferit de mort.
Realment, el que no passi o no es digui en campanya electoral…
I res més. Encara estic saturat
de campanya. No sé ni si miraré el debat d’aquest
vespre. El que sí us vull recomanar (tot i que suposo que ja
n’esteu al corrent), és l’especial eleccions que cada tarda a
les sis pengen a Vilaweb.tv. Realment s’agraeix. M’agrada l’estil
tranquil i professional d’en Vicent Partal. D’avui en vuit s’acaben
aquestes minivacancetes de bloc i el dia 10 començarà
la política de debò, la de cada dia. Ja tinc ganes de
tornar-hi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El cas de Josep Benet no és pas tan estrany. Cal recordar que l’advocat i historiador catalanista va començar a militar, de ben jovenet, a Unió Democràtica de Catalunya, en aquell moment dirigida pel patriota Carrasco i Formiguera. I encara que va ser company de viatge del PSUC -com a independent- durant el tardofranquisme i la transició, s’ha destacat sempre com un fort opositor a la política del PSC-PSOE, oi més des que els socialistes es van posicionar inequívocament a favor de l’expresident Tarradellas en les seves disputes amb Josep Benet. I encara hi ha un altre motiu que pot ajudar a entendre el suport de Benet a CiU. L’historiador Agustí Colomines, ara president de la fundació Trias Fargas, de l’òrbita de CiU, és un bon amic i deixeble de Benet, i suposo que algun paper haurà tingut en aquest posicionament partidista del vell lluitador antifranquista i per les llibertats nacionals de Catalunya.
M’agradaria que es fes una enquesta fiable de quants nostàlgics del franquisme hi ha a Espanya, ens duríem una sorpresa…és complicat que la gent ho admeti, però de fer-ho, diria que passa del 50%.
I no se n’han d’avegonyir pas…tothom en va resultar impune de tot allò.